germen

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈʒɛr.mən/, occidental /ˈd͡ʒeɾ.men/
• Etimologia: Del llatí germen ‎(‘brot, punt de creixement’).

Nom

germen m. ‎(plural gèrmens)

1. Conjunt de cèl·lules d'un organisme complex amb capacitat de creixement.
2. Punt de partida del desenvolupament d'un moviment social.
3. Ésser viu unicel·lular només visible amb un microscopi de molts augments.

Sinònims

• brot, plançó
• arrel, naixement, origen, causa
• microorganisme

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Keim ^(de) m.
• Anglès: germ ^(en)
• Àrab: جُرْثُومَة‎ ^(ar) f.
• Belarús: мікро́б ^(be) m. ‎(mikrob)
• Búlgar: микроб ^(bg) m. ‎(mikrob)
• Castellà: germen ^(es)
• Coreà: 세균 ^(ko) ‎(segyun)
• Francès: germe ^(fr)
• Gallec: xerme ^(gl) m.
• Georgià: მიკრობი ^(ka) ‎(míkrobi)
• Grec: μικρόβιο ^(el) n. ‎(mikróvio)
• Hindi: रोगाणु ^(hi) m.
• Hongarès: csíra ^(hu)
• Islandès: sýkill ^(is) m.
• Italià: germe ^(it)
• Japonès: 細菌 ^(ja)
• Luxemburguès: Keim ^(lb) m.
• Mongol: нян ^(mn)
• Neerlandès: kiem ^(nl) m.
• Persa: جرم‎ ^(fa)
• Polonès: zarazek ^(pl) m.
• Portuguès: germe ^(pt) m.
• Romanès: germen ^(ro) m.
• Rus: микро́б ^(ru) m. ‎(mikrob)
• Suec: mikrob ^(sv) c.
• Tai: เชื้อ ^(th)
• Tibetà: ནད་འབུ ^(bo)
• Ucraïnès: мікро́б ^(uk) m. ‎(mikrob)
• Vietnamita: vi khuẩn ^(vi)
• Xinès: 細菌 ^(zh) ‎(细菌, xìjūn)

Miscel·lània

• Síl·labes: ger·men (2)
• Anagrama: regnem

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Llatí

• Pronúncia ^(AFI): /ˈɡɛr.mɛn/
• Etimologia: De l'arrel indoeuropea *ǵenh₁- («crear, engendrar»).

Nom

germen n. ‎(genitiu germinis)

1. germen

Declinació

3a declinació -, -is (tema cons.)

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	germen	germinēs
Vocatiu	germen	germinēs
Acusatiu	germinem	germinēs
Genitiu	germinis	germinum
Datiu	germinī	germinibus
Ablatiu	germine	germinibus