zain

Potser volíeu: Zain

Català

• Pronúncia: /ˈza.in/
• Etimologia: De l’hebreu זי״ן ‎(záyin), del protosemític *zayn ‎(«espasa»).
• Anagrama: nazi

Nom

za·in f. ‎(plural zains)

1. Setena lletra dels alfabets semítics fenici, arameu, hebreu i d’altres derivats.

Relacionats

Alfabets semítics nord-occidentals

	àlef	bet	guímel	dàlet	he	vau	zain	het	tet	iod	caf	làmed	mem	nun	sàmec	ain	pe	tsade	cof	reix	xin	tau
Fenici
Arameu
Hebreu	א	ב	ג	ד	ה	ו	ז	ח	ט	י	כ ך	ל	מ ם	נ ן‬	ס	ע	פ ף‬	צ‬ ץ‬‬	ק‬	ר‬	ש	ת
Siríac	ܐ	ܒ	ܓ	ܕ	ܗ	ܘ	ܙ	ܚ	ܛ	ܝ	ܟ	ܠ	ܡ	ܢ	ܣ ܤ	ܥ	ܦ	ܨ	ܩ	ܪ	ܫ	ܬ
	1	2	3	4	5	6	7	8	9	10	20	30	40	50	60	70	80	90	100	200	300	400

• zay (àrab)
• zeta (grec)

Traduccions

Traduccions: zain

• Anglès: zayin ^(en)

• Francès: zaïn ^(fr)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC

Basc

Nom

zain inan.

Declinació Nom comú inanimat en consonant Cas Indefinit Singular Plural Absolutiu zain zaina zainak Ergatiu zainek zainak zainek Datiu zaini zainari zainei Genitiu zainen zainaren zainen Comitatiu zainekin zainarekin zainekin Benefactiu zainentzat zainarentzat zainentzat Instrumental zainez zainaz zainez Partitiu zainik - - Prolatiu zaintzat - - Causal zainengatik zainarengatik zainengatik Locatius Inessiu zainetan zainean zainetan Ablatiu zainetatik zainetik zainetatik Al·latiu zainetara zainera zainetara Terminatiu zainetaraino zaineraino zainetaraino Al·l. direcional zainetarantz zainerantz zainetarantz Gen. locatiu zainetako zaineko zainetako

1. vena
2. tendó
3. nervi
4. arrel