he

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: He,


Multilingüe
[modifica]

Símbol[modifica]

he

  1. Codi de llengua ISO 639-1 de l'hebreu.


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈe/
  • Rimes: -e
  • Etimologia: De l’hebreu ה״א ‎(h"é), del protosemític *haw ‎(«lloança»).

Nom[modifica]

he f. ‎(plural hes)

  1. Cinquena lletra dels alfabets semítics fenici, arameu, hebreu i d’altres derivats.

Relacionats[modifica]

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

he

  1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de haver

Miscel·lània[modifica]

  • Anagrama: eh (alfagrama)

Vegeu també[modifica]

  • Obres de referència: DIEC


Alemany
[modifica]

  • Etimologia: a aquesta paraula li falta l'etimologia. Podeu ajudar el Viccionari incorporant-la.

Interjecció[modifica]

he

  1. ep
    «Wie ich in Gedanken dem Tore zu ging, hört' ich hinter mir schreien: »Junger Herr! he! junger Herr! hören Sie doch!«» [2]
    Caminava pensívol, apropant-me a la porta. Tot de cop vaig sentir que em cridaven, al darrera: — Jove! Ep, jove![1]

Vegeu també[modifica]

  1. Llobet, Gustau (trad.); Valls, Joan (ed.); von Chamisso, Adelbert. La meravellosa història de Peter Schlèmihl, 1983 (2a edició). La Magrana, 1930, p. 17. ISBN 84-7410-137-9.
  2. von Chamisso, Adelbert. Peter Schlemihls wundersame Geschichte, 2010. Project Gutenberg, 1813, 10.


Anglès
[modifica]

  • Pronúncia: /hiː/ (RU), /hi/ (EUA)
  • àudio (RU)
  • àudio (EUA)

Pronom[modifica]

he

  1. ell

Relacionats[modifica]

Derivats[modifica]


Castellà
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈe/

Verb[modifica]

he

  1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb haber


Japonès
[modifica]

Nom[modifica]

he

  1. forma romaji de ‎(he)


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia(i): /hɛ/

Adjectiu[modifica]

he

  1. vocatiu masculí singular de hic