he

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: He,


Multilingüe
[modifica]

Símbol[modifica]

he

  1. Codi de llengua ISO 639-1 de l'hebreu.


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): (nom) /ˈe/
  • Pronúncia(i): (verb) /ˈe/
Informal: /ˈaj/
  • Rimes: -e
  • Etimologia: Nom: de l'hebreu ה״א ‎(h"é), del protosemític *haw ‎(«lloança»).
  • Etimologia: Verb: del català antic hay, del llatí *haio, de habeō.

Nom[modifica]

he f. ‎(plural hes)

  1. Cinquena lletra dels alfabets semítics fenici, arameu, hebreu i d’altres derivats.

Relacionats[modifica]

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

he

  1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de haver

Miscel·lània[modifica]

  • Anagrama: eh (alfagrama)

Vegeu també[modifica]

  • Obres de referència: DIEC


Alemany
[modifica]

  • Etimologia: (pendent)

Interjecció[modifica]

he

  1. ep
    «Wie ich in Gedanken dem Tore zu ging, hört' ich hinter mir schreien: »Junger Herr! he! junger Herr! hören Sie doch!«.» (von Chamisso, Adelbert; Llobet, Gustau (trad.). Peter Schlemihls wundersame Geschichte (La meravellosa història de Peter Schlèmihl). Project Gutenberg, La Magrana (trad.), 1813, 1983 (trad.). ISBN 84-7410-137-9.)
    Caminava pensívol, apropant-me a la porta. Tot de cop vaig sentir que em cridaven, al darrera: — Jove! Ep, jove!.


Anglès
[modifica]

  • Pronúncia: /hiː/ (RU), /hi/ (EUA)
  • àudio (RU)
  • àudio (EUA)

Pronom[modifica]

he

  1. ell

Relacionats[modifica]

Derivats[modifica]


Castellà
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈe/
  • Rimes: -e

Verb[modifica]

he

  1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb haber


Japonès
[modifica]

Nom[modifica]

he

  1. forma romaji de ‎(he)


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia(i): /hɛ/

Adjectiu[modifica]

he

  1. vocatiu masculí singular de hic