ha

Potser volíeu: Ha, hA, hà, há, hâ, hã, hāʾ, ha’, hâ’, hạ, hả, ḥāʾ, ḫāʾ

Multilingüe

Símbol

ha

1. Codi de llengua ISO 639-1 de l'haussa.
2. hectàrea

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (interjecció, nom) /ˈha/

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (verb) /ˈa/
• Rimes: -a

Àudio:

(fitxer)

• Homòfons: a, ah
• Etimologia: Interjecció: del llatí ha, d’origen expressiu.
• Etimologia: Nom: [1] de l'àrab حاء ‎(ḥāʾ), [2] de هاء ‎(hāʾ).
• Etimologia: Verb: del llatí *hat, de habet.

Interjecció

ha

1. Expressió amb què hom indica la rebuda d'una novetat que semblava impossible.
2. Expressió usada per a indicar el riure o, repetida, una riallada.

Variants

• ha ha

Traduccions

Riure, rialla

• Anglès: ha ^(en)
• Castellà: ja ^(es)

• Francès: ha ^(fr)

Nom

• 

  Sisena lletra ha

• 

  Vint-i-sisena lletra ha

ha f. ‎(plural has)

1. Sisena lletra de l'alfabet àrab.
2. Vint-i-sisena lletra de l'alfabet àrab.

Relacionats

Alfabet àrab

1	2	3	4	5	6	7	8	9	10	11	12	13	14
ا	ب	ت	ث	ج	ح	خ	د	ذ	ر	ز	س	ش	ص
àlif	ba	ta	tha	jim	ha	kha	dal	dhal	ra	zay	sin	xin	sad
15	16	17	18	19	20	21	22	23	24	25	26	27	28
ض	ط	ظ	ع	غ	ف	ق	ك	ل	م	ن	ه	و	ي
dad	ta	dha	ayn	ghayn	fa	qaf	kaf	lam	mim	nun	ha	waw	ya

Traduccions

Lletra àrab

Verb

ha

1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de haver

Miscel·lània

• Anagrama: ah ^(alfagrama)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC

Italià

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈa/
• Rimes: -a

Verb

ha

1. tercera persona singular (lui/lei, esso/essa) del present d'indicatiu de avere

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ha/

Adjectiu

ha

1. vocatiu neutre plural de hic