ha

De Viccionari
Potser volíeu: Ha, hA, , , , , hāʾ, ha’, hâ’, hạ, hả, ḥāʾ, ḫāʾ


Multilingüe
[modifica]

Símbol[modifica]

ha

  1. Codi de llengua ISO 639-1 de l'haussa.
  2. hectàrea


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): (interjecció, nom) /ˈha/
  • Pronúncia(i): (verb) /ˈa/
  • Rimes: -a
  • Homòfons: a, ah
  • Etimologia: Interjecció: del llatí ha, d’origen expressiu.
  • Etimologia: Nom: [1] de l'àrab حاء ‎(ḥāʾ), [2] de هاء ‎(hāʾ).
  • Etimologia: Verb: del llatí *hat, de habet.

Interjecció[modifica]

ha

  1. Expressió amb què hom indica la rebuda d'una novetat que semblava impossible.
  2. Expressió usada per a indicar el riure o, repetida, una riallada.

Variants[modifica]

Traduccions[modifica]

Nom[modifica]

ha f. ‎(plural has)

  1. Sisena lletra de l'alfabet àrab.
  2. Vint-i-sisena lletra de l'alfabet àrab.

Relacionats[modifica]

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

ha

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de haver

Miscel·lània[modifica]

  • Anagrama: ah (alfagrama)

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈa/
  • Rimes: -a
  • Homòfons: a, ah

Verb[modifica]

ha

  1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb haber

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: 1
  • Anagrama: ah (alfagrama)


Italià
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈa/
  • Rimes: -a

Verb[modifica]

ha

  1. tercera persona singular (lui/lei, esso/essa) del present d'indicatiu de avere


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ha/

Adjectiu[modifica]

ha

  1. vocatiu neutre plural de hic


Polonès
[modifica]

  • Pronúncia: /xa/

Nom[modifica]

ha ‎(no declinable)

  1. hac, lletra h

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: 1