ja

Potser volíeu: Ja

Multilingüe

Símbol

ja

1. Codi de llengua ISO 639-1 del japonès.

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈʒa/^ⓘ, occidental /ˈd͡ʒa/

Informal: tarragoní, tortosí, valencià /ˈja/

• Rimes: -a
• Etimologia: Del llatí jam, segle XII.

Adverbi

ja

1. Des d’abans, en un moment anterior.

   El va conèixer quan ja era casat.

2. (davant d’un verb en present) tot seguit, immediatament

   Ja arribem a casa.

3. (davant d’un verb en futur) Confiança en què allò s’esdevindrà.

   Ja veuràs com guanyarem.

4. (davant d’un verb) Concessió o ponderació afirmativa.

   Entesos, ja ho entenc.

   Ja m’agradaria que fos així.

Compostos i expressions

• ja que
• ja sia que

Traduccions

Des d’abans

• Anglès: already ^(en)
• Castellà: ya ^(es)

• Francès: déjà ^(fr)

Tot seguit

• Anglès: now ^(en)

• Castellà: ya ^(es)

Confiança en què s’esdevindrà

• Castellà: ya ^(es)

Interjecció

ja

1. (sovint irònicament) Expressió de comprensió o assentiment d’allò que es diu.

   Ja, a mi també m’han dit que m’esperi.

Traduccions

Comprensió, assentiment irònicament

• Anglès: yes ^(en)
• Castellà: ya ^(es)

• Francès: certes ^(fr)

Conjunció

ja... ja...

1. Introducció de diversos elements igualment vàlids.

   Els herois, ja imaginaris, ja reals, són llegendaris.

Traduccions

Introducció d’elements vàlids

• Anglès: whether ^(en)...or ^(en)

• Castellà: ya ^(es)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /ˈxa/, meridional /ˈha/

Americà: alt /ˈxa/, baix /ˈha/, austral /ˈxa/

• Rimes: -a

Interjecció

ja

1. ha (rialla)
2. bah (incredulitat)

Occità

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ʒa/
• Àudio: Bearn ^ⓘ

Adverbi

ja

1. ja

Sinònims

• dejà

Polonès

• Pronúncia: /ja/

Pronom

ja

1. jo

Declinació

    Declinació de ja

	singular
Nominatiu	ja
Genitiu	mnie
Datiu	mnie / mi
Acusatiu	mnie
Instrumental	mną
Locatiu	mnie
Vocatiu	ja

Relacionats

• Pronoms personals en polonès: ja, ty, on, ona, ono, my, wy, oni, one.

Miscel·lània

• Síl·labes: 1

Serbocroat

• Pronúncia: /'ja/
• Etimologia: Del protoeslau *(j)azъ, del protoindoeuropeu *éǵh₂.

Pronom

ja

1. (pronom personal) jo

   Ja sam se vratio.

   [Jo] he tornat.

   Ja nisam kao ostali.

   Jo no sóc com els altres.

Declinació

	singular	plural
nominatiu	ja	mi
vocatiu	—	mi
acusatiu	mene, me	nas
genitiu	mene, me	nas
datiu	meni, mi	nama, nam
locatiu	meni	nama
instrumental	mnom, mnome	nama