ja

De Viccionari
Potser volíeu: Ja


Multilingüe
[modifica]

Símbol[modifica]

ja

  1. Codi de llengua ISO 639-1 del japonès.


Català
[modifica]

Informal: tarragoní, tortosí, valencià /ˈja/
  • Rimes: -a
  • Etimologia: Del llatí jam, segle XII.

Adverbi[modifica]

ja

  1. Des d’abans, en un moment anterior.
    El va conèixer quan ja era casat.
  2. (davant d’un verb en present) tot seguit, immediatament
    Ja arribem a casa.
  3. (davant d’un verb en futur) Confiança en què allò s’esdevindrà.
    Ja veuràs com guanyarem.
  4. (davant d’un verb) Concessió o ponderació afirmativa.
    Entesos, ja ho entenc.
    Ja m’agradaria que fos així.

Compostos i expressions[modifica]

Traduccions[modifica]

Interjecció[modifica]

ja

  1. (sovint irònicament) Expressió de comprensió o assentiment d’allò que es diu.
    Ja, a mi també m’han dit que m’esperi.

Traduccions[modifica]

Conjunció[modifica]

ja... ja...

  1. Introducció de diversos elements igualment vàlids.
    Els herois, ja imaginaris, ja reals, són llegendaris.

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

Peninsular: septentrional /ˈxa/, meridional /ˈha/
Americà: alt /ˈxa/, baix /ˈha/, austral /ˈxa/

Interjecció[modifica]

ja

  1. ha (rialla)
  2. bah (incredulitat)


Occità
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ʒa/
  • Àudio: Bearn

Adverbi[modifica]

ja

  1. ja

Sinònims[modifica]


Polonès
[modifica]

  • Pronúncia: /ja/

Pronom[modifica]

ja

  1. jo

Declinació[modifica]

Relacionats[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: 1


Serbocroat
[modifica]

  • Pronúncia: /'ja/
  • Etimologia: Del protoeslau *(j)azъ, del protoindoeuropeu *éǵh₂.

Pronom[modifica]

ja

  1. (pronom personal) jo
    Ja sam se vratio.
    [Jo] he tornat.
    Ja nisam kao ostali.
    Jo no sóc com els altres.

Declinació[modifica]

singular plural
nominatiu ja mi
vocatiu mi
acusatiu mene, me nas
genitiu mene, me nas
datiu meni, mi nama, nam
locatiu meni nama
instrumental mnom, mnome nama