mene
Aparença
Català
[modifica]Verb
[modifica]mene
- (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de menar.
- (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb menar.
- (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb menar.
- (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb menar.
Serbocroat
[modifica]- Pronúncia: /'mene/
Pronom
[modifica]mene (forma llarga)
- acusatiu singular de ja («em, me, a mi»)
- Ako mene pitaš, ne mogu da zamislim ništa jezivije.
- Si em demanes a mi, no sóc capaç d'imaginar-me res de més esgarrifós.
- genitiu singular de ja («de mi»)
- Da li se sećaš mene?
- T'enrecordes de mi?
Declinació
[modifica]singular | plural | |
---|---|---|
nominatiu | ja | mi |
vocatiu | — | mi |
acusatiu | mene, me | nas |
genitiu | mene, me | nas |
datiu | meni, mi | nama, nam |
locatiu | meni | nama |
instrumental | mnom, mnome | nama |
Categories:
- Verbs en primera persona del singular del present d'indicatiu en català
- Verbs en primera persona del singular del present de subjuntiu en català
- Verbs en tercera persona del singular del present de subjuntiu en català
- Verbs en tercera persona del singular de l'imperatiu en català
- Formes de pronoms en serbocroat