mene

De Viccionari
Potser volíeu: mené, mène


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /ˈmɛ.nə/, occidental /ˈme.ne/
  • Rimes: -ɛne

Verb[modifica]

mene

  1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de menar
  2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb menar
  3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb menar
  4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb menar


Serbocroat
[modifica]

  • Pronúncia: /'mene/

Pronom[modifica]

mene ‎(forma llarga)

  1. acusatiu singular de ja ‎(«em, me, a mi»)
    Ako mene pitaš, ne mogu da zamislim ništa jezivije.
    Si em demanes a mi, no sóc capaç d'imaginar-me res de més esgarrifós.
  2. genitiu singular de ja ‎(«de mi»)
    Da li se sećaš mene?
    T'enrecordes de mi?

Declinació[modifica]

singular plural
nominatiu ja mi
vocatiu mi
acusatiu mene, me nas
genitiu mene, me nas
datiu meni, mi nama, nam
locatiu meni nama
instrumental mnom, mnome nama