meni

Potser volíeu: mení

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈmɛ.ni/
	balear /ˈmə.ni/, /ˈmɛ.ni/
Occidental:	/ˈme.ni/

• Rimes: -ɛni

Verb

meni

1. (septentrional) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de menar.
2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb menar.
3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb menar.
4. Tercera persona del singular (vostè) de l'imperatiu del verb menar.

Miscel·lània

• Síl·labes: me·ni (2)
• Anagrames: mine, niem

Serbocroat

• Pronúncia ^(AFI): /'meni/

Pronom

meni ‎(forma llarga)

1. datiu singular de ja ‎(‘em, me, a mi’)

   Sad možeš meni da daš taj novac.

   Ara pots donar-me eixos calers.

2. locatiu singular de ja ‎(‘mi’)

   U meni nećete naći ni trunke zla.

   No trobareu gens de maldat en mi.

Declinació

	singular	plural
nominatiu	ja	mi
vocatiu	—	mi
acusatiu	mene, me	nas
genitiu	mene, me	nas
datiu	meni, mi	nama, nam
locatiu	meni	nama
instrumental	mnom, mnome	nama