meni
Potser volíeu: mení
Català[modifica]
Verb[modifica]
meni
- (septentrional) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de menar
- primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb menar
- tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb menar
- tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb menar
Miscel·lània[modifica]
Serbocroat[modifica]
- Pronúncia: /'meni/
Pronom[modifica]
meni (forma llarga)
- datiu singular de ja («em, me, a mi»)
- Sad možeš meni da daš taj novac.
- Ara pots donar-me eixos calers.
- locatiu singular de ja («mi»)
- U meni nećete naći ni trunke zla.
- No trobareu gens de maldat en mi.
Declinació[modifica]
singular | plural | |
---|---|---|
nominatiu | ja | mi |
vocatiu | — | mi |
acusatiu | mene, me | nas |
genitiu | mene, me | nas |
datiu | meni, mi | nama, nam |
locatiu | meni | nama |
instrumental | mnom, mnome | nama |
Categories:
- Verbs en primera persona del singular del present d'indicatiu en català
- Verbs en primera persona del singular del present de subjuntiu en català
- Verbs en tercera persona del singular del present de subjuntiu en català
- Verbs en tercera persona del singular de l'imperatiu en català
- Mots en català de 2 síl·labes
- Formes de pronoms en serbocroat