on

Potser volíeu: -on, -on-, ON, -ón

Català

• Pronúncia: /ˈon/
• Rimes: -on
• Etimologia: Del llatí unde, segle XII.
• Anagrama: no ^(alfagrama)

Adverbi

on

1. Per preguntar o ubicar el lloc de què es parla

Notes

• Quan és proclític, en català central es pot pronunciar àton /un/.
• Davant de vocal es pot pronunciar com l’antic hont (/ont/,/unt/), especialment usant èmfasi. En català nord-occidental pot conservar la consonant etimològica /ond/.
  • En alguns parlars aquesta pronuncia pot ser reforçada aont, aunt. Encara, evitant hiat avont, avunt.
• Davant de consonant es produeix assimilació /om/,/oɱ/,/oɲ/,/oŋ/.
  • En alguns parlars pot conservar la forma plena onte, unte.

Traduccions

Traduccions: on

• Alemany: wo ^(de)
• Anglès: where ^(en)
• Castellà: dónde ^(es)
• Francès: où ^(fr)

• Hindi: कहाँ ^(hi)
• Llatí: unde ^(la), ubi ^(la)
• Llengua de signes catalana: ON ^(csc)
• Polonès: gdzie ^(pl)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Francès

• Pronúncia: /ɔ̃/
• Etimologia: Del llatí homo ‎(«home»).

Pronom

on

1. Pronom de tercera persona per marcar indeterminació, hom.
2. Freqüentment s'empra com a sinònim de nous (nosaltres), només en un ús col·loquial o en el registre familiar o informal.

Occità

• Pronúncia: /ˈun/
• Etimologia: Del llatí unde.

Adverbi

on

1. (gascó) forma alternativa de ont ‎(«on»)

Variants

• (aranès) a on