on

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: -on, ON, -ón


Català
[modifica]

  • Pronúncia: /ˈon/
  • Rimes: -on
  • Etimologia: Del llatí unde, segle XII.
  • Anagrama: no (alfagrama)

Adverbi[modifica]

on

  1. Per preguntar o ubicar el lloc de què es parla

Notes[modifica]

  • Quan és proclític, en català central es pot pronunciar àton /un/.
  • Davant de vocal es pot pronunciar com l’antic hont (/ont/,/unt/), especialment usant èmfasi. En català nord-occidental pot conservar la consonant etimològica /ond/.
    • En alguns parlars aquesta pronuncia pot ser reforçada aont, aunt. Encara, evitant hiat avont, avunt.
  • Davant de consonant es produeix assimilació /om/,/oɱ/,/oɲ/,/oŋ/.
    • En alguns parlars pot conservar la forma plena onte, unte.

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]


Francès
[modifica]

  • Pronúncia: /ɔ̃/
  • Etimologia: Del llatí homo ‎(«home»).

Pronom[modifica]

on

  1. Pronom de tercera persona per marcar indeterminació, hom.
  2. Freqüentment s'empra com a sinònim de nous (nosaltres), només en un ús col·loquial o en el registre familiar o informal.