on

De Viccionari
Potser volíeu: -on, -on-, ON, -ón


Català
[modifica]

Adverbi[modifica]

on

  1. Per preguntar o ubicar el lloc de què es parla

Notes[modifica]

  • Quan és proclític, en català central es pot pronunciar àton /un/.
  • Davant de vocal es pot pronunciar com l’antic hont (/ont/,/unt/), especialment usant èmfasi. En català nord-occidental pot conservar la consonant etimològica /ond/.
    • En alguns parlars aquesta pronuncia pot ser reforçada aont, aunt. Encara, evitant hiat avont, avunt.
  • Davant de consonant es produeix assimilació /om/,/oɱ/,/oɲ/,/oŋ/.
    • En alguns parlars pot conservar la forma plena onte, unte.

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Anagrama: no (alfagrama)

Vegeu també[modifica]


Francès
[modifica]

  • Pronúncia: /ɔ̃/
  • Etimologia: Del llatí homo ‎(«home»).

Pronom[modifica]

on

  1. Pronom de tercera persona per marcar indeterminació, hom.
  2. (col·loquial) Pronom de primera persona del plural, nosaltres.

Relacionats[modifica]


Occità
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈun/
  • Etimologia: Del llatí unde.

Adverbi[modifica]

on

  1. (gascó) forma alternativa de ont ‎(«on»)

Variants[modifica]


Polonès
[modifica]

  • Pronúncia: /ɔn/

Pronom[modifica]

on m. ‎(femení ona, neutre ono)

  1. ell

Declinació[modifica]

Relacionats[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: 1