-ón

Potser volíeu: -on, on, -on-, ON

Castellà

• Etimologia: Del llatí -o, genitiu de -onis, que designava éssers vius i que en el baix llatí va prendre un valor augmentatiu.

Sufix

-ón

1. Emprat per fer diminutius.
2. Emprat per fer augmentatius.

Derivats

Mots en castellà amb sufix -ón