-on

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: on, ON, -ón


Francès
[modifica]

  • Etimologia: Del llatí -o, genitiu de -onis, que designava éssers vius.

Sufix[modifica]

-on

  1. Emprat per fer diminutius, en català -et, -eta
    Per exemple: un ours → un ourson, un rat → un raton
  2. Emprat per fer adjectius amb una relativa connotació pejorativa, com en català -ot, -ota.
    Ex.: louchonguerxot»), souillonbrutot»)