homo

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: homo-


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈo.mo/
  • Etimologia:
[1, 2] Apòcope de homosexual, per influx del castellà home.
[3] Del llatí homīnem, per harmonia vocàlica.

Adjectiu[modifica]

homo inv. ‎(plural homos)

  1. (col·loquial) forma abreujada de homosexual.

Traduccions[modifica]

Nom[modifica]

homo m. ‎(plural homos)

  1. (col·loquial) forma abreujada de homosexual.

Traduccions[modifica]


  • Pronúncia(i): /ˈɔ.mo/, /ˈɔ.mu/

Nom[modifica]

homo m. ‎(plural homos)

  1. (mallorquí, menorquí, empordanès) forma alternativa de home

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: ho·mo (2)

Vegeu també[modifica]


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈhɔ.moː/
  • Etimologia: Del llatí arcaic hemō, procedent d'una arrel protoindoeuropea *dʰǵʰm̥mō- («fet de terra, procedent de la terra»).

Nom[modifica]

homō m. ‎(genitiu hominis)

  1. Ésser humà.
    Homō hominī lupus est.
    L'ésser humà és com un llop per a si mateix.
  2. Senyor
    Tū, homō, adigis mē ad insaniam.
    Tu, senyor, em fas parar boig.

Declinació[modifica]

3a declinació -, -is (tema cons.)
Cas Singular Plural
Nominatiu homō hominēs
Vocatiu homō hominēs
Acusatiu hominem hominēs
Genitiu hominis hominum
Datiu hominī hominibus
Ablatiu homine hominibus


Antònims[modifica]

Derivats[modifica]

Descendents[modifica]