homo

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: homo-


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈɔ.mo/, /ˈɔ.mu/

Nom[modifica]

homo m. ‎(plural homos)

  1. (mallorquí, menorquí, empordanès) forma alternativa de home

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: ho·mo (2)


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈhɔ.moː/
  • Etimologia: Del llatí arcaic hemō, procedent d'una arrel protoindoeuropea *dʰǵʰm̥mō- («fet de terra, procedent de la terra»).

Nom[modifica]

homō m. ‎(genitiu hominis)

3a declinació -, -is (tema cons.)
Cas Singular Plural
Nominatiu homō hominēs
Vocatiu homō hominēs
Acusatiu hominem hominēs
Genitiu hominis hominum
Datiu hominī hominibus
Ablatiu homine hominibus
  1. Ésser humà.
    Homō hominī lupus est.
    L'ésser humà és com un llop per a si mateix.
  2. Senyor
    Tū, homō, adigis mē ad insaniam.
    Tu, senyor, em fas parar boig.

Antònims[modifica]

Derivats[modifica]

Descendents[modifica]