la

Potser volíeu: -la-, LA, La

Multilingüe

Símbol

la

1. Codi de llengua ISO 639-1 del llatí.

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ɫə/^ⓘ, occidental /ɫa/
• Etimologia: Del llatí illa, segle XI.

Article

la f. ‎(plural les, masculí el)

1. Article determinat femení singular que serveix per actualitzar i concretar el contingut del substantiu que acompanya. També és el femení de la forma dialectal i la forma arcaica lo.

   És admirable la insistència de la mosca vironera quan té ganes d'emprenyar a algú.

Variants

• l' (forma apostrofada)
• sa, s' (en parlar salat)
• na, n' (usat exclusivament davant noms propis o sobrenoms de persona)

Relacionats

• Article indeterminat: una

Notes d'ús

• S’utilitza la forma apostrofada davant de vocal o davant de la h, llevat de les següents excepcions:

  La vocal té un so semivocàlic (quan fa diftong).

  La paraula de la dreta comença amb u, i àtones.

  Exemples: l'antena, la iaia, la universitat.

• També s'utilitza la forma apostrofada davant sigles, independentment de com s'escriuen, si en pronunciar-les aquestes també tenen un so inicial de vocal.

  Exemple: l'HTTP.

Traduccions

Article determinat femení i singular

• Anglès: the ^(en)
• Castellà: la ^(es)
• Esperanto: la ^(eo) n.
• Francès: la ^(fr)

• Occità: la ^(oc), era ^(oc) (gascó pirinenc)
• Romanès: -a ^(ro) f., cea ^(ro)
• Sicilià: a ^(scn)

Pronom

la ‎(elidida l')

1. Acusatiu del singular del pronom personal "ella".
2. Substitueix el complement directe quan aquest porta l'article "la".

   Vols la goma? —Sí que la vull.

Relacionats

Pronoms personals

Nombre	Persona		Forts	Febles
				Reforçada	Elidida	Plena 1	Reduïda
Singular	Primera	Nominatiu	jo	em	m'	-me	'm
		No nominatiu	mi 2
		Majestàtic	nós 3
	Segona		tu	et	t'	-te	't
		De cortesia	vós 4
		Formal	vostè 5
	Tercera	Masculí	ell	el	l'	-lo	'l
		Femení	ella	la		-la
		Datiu 6		li		-li
Plural	Primera		nosaltres	ens		-nos	'ns
	Segona		vosaltres	us		-vos	-us 7
		Formal	vostès 8
	Tercera	Masculí	ells	els		-los	'ls
		Femení	elles	les		-les
		Datiu 6		els		-los	'ls
Invariable	Tercera	Reflexiu	si	es	s'	-se	's
Neutre				ho		-ho
Adverbial				hi		-hi
				en	n'	-ne	'n
1) També usat com a proclític en alguns parlars. 2) Usat després de preposicions. 3) Concorda amb la primera personal del plural. 4) Concorda amb la segona personal del plural.				5) Concorda amb la tercera personal del singular. 6) Amb complement indirecte, al contrari de l'acusatiu amb complement directe. 7) Darrera vocal escepte u, és asil·làbica /ws/. 8) Concorda amb la tercera personal del plural.

Combinacions binàries de la amb altres pronoms febles

	Posposat								Anteposat
	Reflexiu	2a persona		1a persona		3a persona			Adverbials
						Datiu
	es+la	et+la	us+la	em+la	ens+la	li+la	li+la1	els+la	la+hi	la+en
Proclític	se la	te la	us la	me la	ens la	la hi	li la	els la	la hi	la'n
	se l'	te l'	us l'	me l'	ens l'		li l'	els l'		la n'
Enclític	-se-la	-te-la	-vos-la	-me-la	-nos-la	-la-hi	-li-la	-los-la	-la-hi	-la'n
			-us-la		'ns-la			'ls-la
1) En parlars valencians.

Notes d'ús

• Quan s'escriu darrere el verb es separa d'aquest amb un guió: -la.
• No existeix forma reduïda.

Traduccions

els [1] (pronom personal, acusatiu, femení i singular)

• Anglès: her ^(en)
• Castellà: la ^(es)

• Francès: la ^(fr)
• Sicilià: la ^(scn)

Nom

la m. ‎(plural las)

1. Sisena veu de l'escala musical; el sisè punt de solfa.

Compostos i expressions

• La la la: cançoneta amb què és fa dormir les criatures.
• Estar en la: estar en l'aire, amb poca consistència, solidesa o seguretat.
• Estar en la com sa iaia Miquela: ni fer ni desfer.

Traduccions

Sisena veu de l’escala musical

• Castellà: la ^(es)

Adverbi

la

1. (antic) forma alternativa de lla ‎(«allà»)

Miscel·lània

• Anagrama: al ^(alfagrama)

Vegeu també

• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.
• FIGUERA, Pere Antoni. Diccionari Mallorquí-Castellà, Palma, 1840.

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈla/
• Rimes: -a
• Etimologia:

[Article] Del llatí illa.

[Pronom] Del llatí illam, acusatiu d'illa.

[Nom] Apòcope de labii, paraula amb la qual comença el sisè compàs de la primera estrofa de l'himne de Sant Joan Baptista, d'on van traure's els noms de les notes musicals.

Article

la f. ‎(plural las, masculí el)

1. la (article determinat femení)

Pronom

la f. ‎(plural las)

1. la

   ¿Has visto mi cartera? No la encuentro.

   Has vist la meva cartera? No la trobo.

Nom

la m. ‎(plural las)

1. (música) la

Relacionats

• Notes musicals en castellà: do, re, mi, fa, sol, la, si.

Miscel·lània

• Síl·labes: 1
• Anagrama: al ^(alfagrama)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre la

Esperanto

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /la/
• Etimologia: Del castellà la.

Article

la ‎(plural la)

1. la, el (article determinat)

Miscel·lània

• Síl·labes: 1
• Anagrama: al ^(alfagrama)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Plena Ilustrita Vortaro de Esperanto sobre la

Occità

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈla/
• Àudio: Bearn ^ⓘ

Nom

la m. ‎(plural las)

1. la

Article

la ‎(masculí lo, plural femení las, plural masculí los)

1. la, article definit femení

Variants

• l' (davant de vocal)

Sinònims

• era (aranès)

Pronom

la ‎(plena, elidida l')

1. la, pronom d'acusatiu

Sicilià

Article

la f. ‎(plural li, masculí lu)

1. la (article determinat femení)

   La fimmina - la dona

Variants

• a
• l' (forma apostrofada davant vocal)
• dâ (contracció di+la)
• â (contracció a+la)
• ntâ (contracció nti+la)
• ccâ (contracció cu+la)
• pâ (contracció pi+la)

Pronom

la f. ‎(feble, fort idda)

1. la