semivocàlic

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /ˌsɛ.mi.βuˈka.ɫik/, balear /ˌsə.mi.voˈca.ɫic/, /ˌsɛ.mi.vuˈka.ɫik/

Occidental: nord-occidental /ˌse.mi.βoˈka.ɫik/, valencià /ˌse.mi.voˈka.ɫik/, /ˌse.mi.βoˈka.ɫik/

• Etimologia: De semivocal i el sufix -ic, segle XX.

Adjectiu

semivocàlic m. ‎(femení semivocàlica, plural masculí semivocàlics, plural femení semivocàliques)

1. Relatiu o corresponent a una semivocal.

   «Així, davant a, e i o, l’ús de y pot representar el so semivocàlic dels mots jo i ja, i semicultismes com projecte, pel fet que no se solia ni se sol pronunciar com a sibilant palatal, sinó com a so semiconsonàntic.» (Lluís Meseguer, Introducció (pàg. 85), 2009)

2. De les característiques d'una semivocal.

Relacionats

• semivocal
• vocàlic, consonàntic

Traduccions

Traduccions

• Aragonès: semivocalico ^(an) m.
• Asturià: semivocálicu ^(ast) m.
• Castellà: semivocálico ^(es) m.

• Esperanto: duonvokala ^(eo), kvazaŭvokala ^(eo)
• Gallec: semivocálico ^(gl) m.
• Portuguès: semivocálico ^(pt) m.

Miscel·lània

• Síl·labes: se·mi·vo·cà·lic (5)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, Optimot