te

De Viccionari
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Vegeu també: ,


Català
[modifica]

  • Pronúncia: Nom masculí: /tɛ/; nom femení: /te/; pronom: /tə/
  • Anagrama: et

Nom[modifica]

te m. ‎(plural tes)

  1. Arbre robust de la família de les teàcies.
  2. Fulles que s'obtenen d'aquest arbre quan estan assecades i que sovint es presenten triturades en bossetes de paper.
  3. Infusió amb aquestes fulles.
  4. Reunió social en la qual es serveix aquesta infusió.

Traduccions[modifica]

Nom[modifica]

te f. ‎(plural tes)

  1. Nom de la lletra de l'alfabet llatí T/t.

Pronom[modifica]

te ‎(plena, reduïda 't, reforçada et, elidida t')

  1. Forma plena del pronom feble et de la segona persona del singular en els casos ablatiu i datiu.

Notes d'ús[modifica]

  • S'usa en lloc del pronom feble et darrere un verb acabat en consonant o u.
  • S'usa davant altres pronoms febles, excepte hi o ho.
  • Antigament i conservat en alguns parlars, s'usa la forma plena en posició proclítica en lloc de et.

Variants[modifica]

  • 't, forma reduïda darrere vocal.
  • t', forma elidida seguida dels pronoms hi, ho: t'hi, t'ho

Relacionats[modifica]

Referències[modifica]


Maori
[modifica]

  • Pronúncia: /te/
  • Etimologia: Del protopolinesi *te.

Article[modifica]

te ‎(plural ngā)

  1. el, la (article determinat singular)


Tahitià
[modifica]

  • Pronúncia: /te/
  • Etimologia: Del protopolinesi *te.

Article[modifica]

te

  1. el, la (article determinat singular)
  2. un, una (article indeterminat singular)
  3. els, les, uns, unes (en un sentit indefinit, article plural)
  4. davant un nombre cardinal, partícula que indica l'ordinal

Notes[modifica]

El plural es forma amb una partícula de pluralitat: te mau, te pu'e, te hui.