te

De Viccionari
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Vegeu també: i

Català[modifica]

  • Pronúncia: Nom masculí: /tɛ/; nom femení: /te/; pronom: /tə/
  • Anagrames: et.

Nom[modifica]

te m. (plural tes)

  1. Arbre robust de la família de les teàcies.
  2. Fulles que s'obtenen d'aquest arbre quan estan assecades i que sovint es presenten triturades en bossetes de paper.
  3. Infusió amb aquestes fulles.
  4. Reunió social en la qual es serveix aquesta infusió.

Traduccions[modifica]

Nom[modifica]

te f. (plural tes)

  1. Nom de la lletra de l'alfabet llatí T/t.

Pronom[modifica]

te

  1. Forma plena del pronom feble et de la segona persona del singular en els casos ablatiu i datiu.

Notes d'ús[modifica]

  • S'usa en lloc del pronom feble et darrere un verb acabat en consonant o u.
  • S'usa davant altres pronoms febles, excepte hi o ho.

Referències[modifica]

  • Per a més informació vegeu l'entrada al DIEC© sobre te
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Gran Diccionari de la Llengua Catalana © sobre te

Maori[modifica]

  • Pronúncia: /te/
  • Etimologia: Del protopolinesi *te

Article[modifica]

te (plural ngā)

  1. article determinat singular: el, la.

Tahitià[modifica]

  • Pronúncia: /te/
  • Etimologia: Del protopolinesi *te

Article[modifica]

te (pl.: amb una partícula de pluralitat, te mau, te pu'e, te hui)

  1. article determinat singular: el, la.
  2. article indeterminat singular: un, una.
  3. en un sentit indefinit, article plural: els, les, uns, unes
  4. davant un nombre cardinal, partícula que indica l'ordinal