ens

De Viccionari
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Català[modifica]

  • Pronúncia:
Pronom: or.: /əns/; occ.: /ens/
Nom: /ˈɛns/
  • Etimologia:
Pronom: Del llatí nos.
Nom: Del llatí entis («el que és»).

Pronom[modifica]

ens ‎(reforçada, plena nos, reduïda 'ns)

  1. Substitució en verbs reflexius de la primera persona del plural (nosaltres). Emprat anteposat al verb, si va darrere del verb adopta la forma nos.
    Ex.: ara ens pentinem, després haurem de tornar a pentinar-nos

Relacionats[modifica]

Traduccions[modifica]

Nom[modifica]

ens m. ‎(només en singular)

  1. Entitat abstracta o impersonal.

Traduccions[modifica]

Referències[modifica]

  • Per a més informació vegeu l'entrada al DIEC© sobre ens
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Gran Diccionari de la Llengua Catalana © sobre ens
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionari Català-Valencià-Balear© sobre ens