ens

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): (nom masculí) /ˈɛns/
  • Rimes: -ɛns
  • Pronúncia(i): (nom femení) /ˈens/
  • Rimes: -ens
  • Pronúncia(i): (pronom àton) oriental /əns/, occidental /ens/
  • Etimologia: Nom: Del llatí entis ‎(«el que és»). Pronom: Del llatí nos.

Nom[modifica]

ens m. ‎(plural invariable)

  1. ésser (allò que és)
  2. Entitat col·lectiva, organisme de persones o serveis, institució.
    Els ens autonòmics.

Traduccions[modifica]

Nom[modifica]

ens f. pl.

  1. forma plural de en

Pronom[modifica]

ens ‎(reforçada, plena nos, reduïda 'ns)

  1. Substitució en verbs reflexius de la primera persona del plural (nosaltres). Emprat anteposat al verb, si va darrere del verb adopta la forma nos.
    ara ens pentinem, després haurem de tornar a pentinar-nos

Relacionats[modifica]

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]


Anglès
[modifica]

Nom[modifica]

ens pl.

  1. forma plural de en