nos

De Viccionari
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Potser volíeu: nos-, nòs, nós


Català
[modifica]

  • Etimologia: Del llatí nos.

Pronom[modifica]

nos pl. ‎(plena, reduïda 'ns, reforçada ens)

  1. Forma feble plena de nosaltres.

Relacionats[modifica]

Notes d'ús[modifica]

  • S'usa de forma enclítica darrere del verb separat amb un guionet.
  • Pren la forma reduïda 'ns darrere de vocal.
  • Col·loquialment es redueix a 's seguit d’un altre pronom: «anem-nos-en > anem’s-en»
  • En alguns parlars s'usa com a forma reforçada proclítica en lloc de ens.

Pronom[modifica]

nos sing. ‎(majestàtic)

  1. (ortografia del 2016) forma alternativa de nós


Castellà
[modifica]

  • Pronúncia:
Peninsular: septentrional /ˈnos/, meridional /ˈnoh/
Americà: alt /ˈnos/, baix /ˈnoh/, austral /ˈnos/
  • Etimologia: Del llatí nos.

Pronom[modifica]

nos

  1. nos
    Ex.: Nos, el rey, ordeno que se cumpla esta sentencia.
  2. ens
    Ex.: Nos lo hemos pasado muy bien en el parque.


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia: /noːs/
  • Etimologia: Del protoitàlic *nōs, relacionat etimològicament amb el grec antic νώ ‎(, «nosaltres dos»).

Pronom[modifica]

nos

  1. nosaltres
  2. ens

Derivats[modifica]

declinació
cas SINGULAR
NOMINATIU nōs
VOCATIU nōs
ACUSATIU nōs
GENITIU nostrī, nostrum
DATIU nōbīs
ABLATIU nōbīs