son

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: Son, són


Català
[modifica]

  • Rimes: -on
  • Etimologia:
Nom: del llatí somnus, segle XIII. En femení per analogia amb fam i set.
Adjectiu: del llatí vulgar *sum, del clàssic suum, segle XII.

Nom[modifica]

son m. ‎(plural sons)

  1. Estat de somni, de suspensió de la consciència

Variants[modifica]

  • so (tarragoní, mallorquí, menorquí)

Derivats[modifica]

Traduccions[modifica]

Nom[modifica]

son f. ‎(plural sons)

  1. Ganes de dormir.

Traduccions[modifica]

Adjectiu[modifica]

son m. ‎(femení sa, plural masculí sos o sons, plural femení ses)

  1. Possessiu masculí singular àton, equivalent a la forma tònica el seu.

Notes d'ús[modifica]

Utilitzat en la literatura antiga i de la Renaixença, actualment poc usat, tan sols amb noms de parentiu: son pare, son germà...

Relacionats[modifica]

Vegeu també[modifica]


Anglès
[modifica]

  • àudio (RU)
  • àudio (EUA)

Nom[modifica]

son ‎(plural sons)

  1. fill

Relacionats[modifica]