son

De Viccionari
Salta a: navegació, cerca
Potser volíeu: Son, són


Català
[modifica]

  • Rimes: -on
  • Etimologia: Nom: del llatí sŏmnus; adjectiu: del llatí vulgar sum derivat del clàssic sŭum.
  • Anagrames: nos, nós, nòs

Nom[modifica]

son m. ‎(plural sons)

  1. Estat de somni, de suspensió de la consciència

Derivats[modifica]

Traduccions[modifica]

Nom[modifica]

son f. ‎(plural sons)

  1. Ganes de dormir

Traduccions[modifica]

Adjectiu[modifica]

son m. ‎(femení sa, plural masculí sos o sons, plural femení ses)

  1. Possessiu masculí singular àton, equivalent a la forma tònica "el seu"

Notes d'ús[modifica]

Utilitzat en la literatura antiga i de la Renaixença, actualment poc usat al registre literari. De forma oral tan sols s'usa amb noms de parentiu: son pare, son germà...

Relacionats[modifica]

Vegeu també[modifica]


Anglès
[modifica]

  • Homòfon: sun

Nom[modifica]

son ‎(plural sons)

  1. fill

Relacionats[modifica]