Vés al contingut

tes

De Viccionari
Potser volíeu: tés

Català

[modifica]
  • Pronúncia(i): (adjectiu, verb)
Oriental: central /ˈtɛs/, balear /ˈtɛs/
alguerès /ˈtes/
Occidental: /ˈtes/
  • Pronúncia(i): (possessiu àton)
Oriental: central /təs/, balear /təs/
alguerès /ˈtes/
Occidental: /tes/
  • Pronúncia(i): (nom masculí)
Oriental: central /ˈtɛs/
balear /ˈtəs/, /ˈtɛs/
Occidental: /ˈtes/
  • Rimes: -ɛs
  • Pronúncia(i): (nom femení) /ˈtes/
  • Rimes: -es
  • Etimologia: Adjectiu: participi de l’antic tendre («tendir»), segle XIV.

Adjectiu

[modifica]

tes m. (femení tesa, plural masculí tesos, plural femení teses)

  1. D’una cosa flexible, que es manté tensa, tibant, rígida.

Traduccions

[modifica]

Adjectiu

[modifica]

tes f. pl.

  1. (obsolet) Forma plural de ta («les teves»).

Relacionats

[modifica]

tes m. pl.

  1. Forma plural de te.

tes f. pl.

  1. Forma plural de te.

Verb

[modifica]

tes

  1. (balear, alguerès) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de tesar.

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: 1
  • Anagrames: est (alfagrama), ets, set (revers), sét

Vegeu també

[modifica]

Català antic

[modifica]

Verb

[modifica]

tes

  1. participi masculí singular de tendre
  2. primera persona singular (io, yo, jo) del passat de tendre
  3. tercera persona singular (él, eyl, ell) del passat de tendre

Variants

[modifica]

Castellà

[modifica]
Peninsular: septentrional /ˈtes/, meridional /ˈteh/
Americà: alt /ˈtes/, baix /ˈteh/, austral /ˈtes/

tes f. pl.

  1. forma plural de te