tes

De Viccionari
Potser volíeu: tés


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): (adjectiu, verb)
Oriental:  central /ˈtɛs/, balear /ˈtɛs/
alguerès /ˈtes/
Occidental:  /ˈtes/
  • Pronúncia(i): (possessiu àton) oriental /təs/, alguerès /ˈtes/, occidental /tes/
  • Pronúncia(i): (nom masculí) /ˈtɛs/
  • Rimes: -ɛs
  • Pronúncia(i): (nom femení) /ˈtes/
  • Rimes: -es
  • Etimologia: Adjectiu: participi de l’antic tendre ‎(«tendir»), segle XIV.

Adjectiu[modifica]

tes m. ‎(femení tesa, plural masculí tesos, plural femení teses)

  1. D’una cosa flexible, que es manté tensa, tibant, rígida.

Traduccions[modifica]

Adjectiu[modifica]

tes f. pl.

  1. (obsolet) forma plural de ta ‎(«les teves»)

Relacionats[modifica]

Nom[modifica]

tes m. pl.

  1. forma plural de te

Nom[modifica]

tes f. pl.

  1. forma plural de te

Verb[modifica]

tes

  1. (balear, alguerès) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de tesar

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]


Català antic
[modifica]

Verb[modifica]

tes

  1. participi masculí singular de tendre
  2. primera persona singular (io, yo, jo) del passat de tendre
  3. tercera persona singular (él, eyl, ell) del passat de tendre

Variants[modifica]


Castellà
[modifica]

Peninsular: septentrional /ˈtes/, meridional /ˈteh/
Americà: alt /ˈtes/, baix /ˈteh/, austral /ˈtes/

Nom[modifica]

tes f. pl.

  1. forma plural de te