tens

De Viccionari


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): (adjectiu, verb tensar) oriental /ˈtɛns/, occidental /ˈtens/
  • Rimes: -ɛns
  • Pronúncia(i): (verb tenir) /ˈtens/
  • Rimes: -ens
  • Etimologia: Del llatí tēnsu(m), acusatiu de tēnsus, participi de tendō ‎(«tensar»). Doblet del patrimonial tes.

Adjectiu[modifica]

tens m. ‎(femení tensa, plural masculí tensos, plural femení tenses)

  1. Sotmès a tensió.
  2. (bàdminton) Dit del cop o del servei, executat de manera que el volant surt projectat cap al fons de la pista de joc amb una trajectòria gairebé paral·lela a terra.

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

tens ‎(infinitiu tenir)

  1. segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de tenir

Verb[modifica]

tens ‎(infinitiu tensar)

  1. (balear) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de tensar

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]


Català antic
[modifica]

Verb[modifica]

tens

  1. segona persona singular (tu) del present d'indicatiu de tendre