tens

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (adjectiu, verb tensar) oriental /ˈtɛns/, occidental /ˈtens/
• Rimes: -ɛns

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (verb tenir) /ˈtens/
• Rimes: -ens
• Etimologia: Del llatí tēnsu(m), acusatiu de tēnsus, participi de tendō ‎(«tensar»). Doblet del patrimonial tes.

Adjectiu

tens m. ‎(femení tensa, plural masculí tensos, plural femení tenses)

1. Sotmès a tensió.
2. (bàdminton) Dit del cop o del servei, executat de manera que el volant surt projectat cap al fons de la pista de joc amb una trajectòria gairebé paral·lela a terra.

Traduccions

Sotmès a tensió

• Anglès: tense ^(en)
• Castellà: tenso ^(es)
• Francès: tendu ^(fr)

Cop en bàdminton

• Anglès: drive ^(en)
• Castellà: tenso ^(es)
• Francès: drive ^(fr)

Verb

tens ‎(infinitiu tenir)

1. Segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de tenir.

Verb

tens ‎(infinitiu tensar)

1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de tensar.

Miscel·lània

• Anagrames: nets, néts, sent

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB
• tens. Diccionari general de l'esport. Informació cedida per TERMCAT.

Català antic

Verb

tens

1. segona persona singular (tu) del present d'indicatiu de tendre