tendo

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: tendó


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈtɛn.dɔ/
  • Etimologia: Verb: de l'arrel protoindoeuropea *ten- («estirar, desplegar»). Nom: neologisme creat des del verb en llatí clàssic i prenent com a paral·lel per a la seva declinació el terme en grec antic τένοντας ‎(ténontas).

Verb[modifica]

tendō ‎(1a present?), tendis ‎(2a present), tendere ‎(infinitiu), tetendī ‎(perfet), tentum ‎(supí)

  1. estendre, desplegar
    Praetorium tendere.
    Muntar la tenda del pretor.
  2. estirar, allargar
    Tendere manum ad caelum.
    Estirar les mans cap al cel.
  3. posar, col·locar
    Tendere insidias aliqui.
    Posar paranys a algú.
  4. oferir
    Ad legatos supplices manus tendunt.
    Van oferir als legats les seves mans suplicants.
  5. adreçar, tendir
    Tendere cursum...
    La ruta tendia vers...
    Tendere ad dominum iter.
    Adreçar-se al seu amo.
  6. tendir, tenir com a objectiu
    Captae civitati leges imponere tendent.
    Tenen com a objectiu imposar les lleis en les ciutats capturades.

Derivats[modifica]

Nom[modifica]

tendo m. ‎(genitiu tendinis)

3a declinació -, -is (tema cons.)
Cas Singular Plural
Nominatiu tendo tendinēs
Vocatiu tendo tendinēs
Acusatiu tendinem tendinēs
Genitiu tendinis tendinum
Datiu tendinī tendinibus
Ablatiu tendine tendinibus
  1. (Terminologia Anatomica) tendó

Vegeu també[modifica]

  • tendo. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 15 juliol 2014].
  • Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, 1959 p.1065-1066