tendo

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: tendó


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia: /ˈtɛn.dɔ/
  • Etimologia: Verb: de l'arrel protoindoeuropea *ten- («estirar, desplegar»). Nom: neologisme creat des del verb en llatí clàssic i prenent com a paral·lel per a la seva declinació el terme en grec antic τένοντας ‎(ténōntas).

Verb[modifica]

tendō ‎(1a present?), tendis ‎(2a present), tendere ‎(infinitiu), tetendī ‎(perfet), tentum ‎(supí)

  1. estendre, desplegar
    Ex.: Praetorium tendere — (traducció:«Muntar la tenda del pretor.»)
  2. estirar, allargar
    Ex.: Tendere manum ad caelum. — (traducció:«Estirar les mans cap al cel.»)
  3. posar, col·locar
    Ex.: Tendere insidias aliqui. — (traducció:«posar paranys a algú.»)
  4. oferir
    Ex.: Ad legatos supplices manus tendunt. — (traducció:«Van oferir als legats les seves mans suplicants.»)
  5. adreçar, tendir
    Ex.: Tendere cursum — (traducció:«La ruta tendia vers...»)
    Ex.: Tendere ad dominum iter. — (traducció:«Adreççar-se al seu amo.»)
  6. tendir, tenir com a objectiu
    Ex.: Captae civitati leges imponere tendent. — (traducció:«Tenen com a objectiu imposar les lleis en les ciutats capturades.»)

Derivats[modifica]

Nom[modifica]

tendo m. ‎(genitiu tendinis)

3a declinació -, -is (tema cons.)
Cas Singular Plural
Nominatiu tendo tendinēs
Vocatiu tendo tendinēs
Acusatiu tendinem tendinēs
Genitiu tendinis tendinum
Datiu tendinī tendinibus
Ablatiu tendine tendinibus
  1. (Terminologia Anatomica) tendó

Vegeu també[modifica]

  • tendo. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 15 juliol 2014].
  • Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, 1959 p.1065-1066