adreçar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ə.ðɾəˈsa/ⓘ
Occidental:	nord-occidental /a.ðɾeˈsa/
	valencià /a.ðɾeˈsaɾ/, /a.ðɾeˈsa/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: adreçà
• Etimologia: Del prefix a- i dreçar, segle XIV.

Verb

adreçar trans., pron., intr. ‎(pronominal adreçar-se)

1. Posar dret allò que està tort.
2. Encaminar, anar tot dret a algun lloc.
3. Aixecar, alçar el que ha caigut o estès a terra.
4. Arreglar, redreçar o reformar.
5. Aplanar o igualar una paret d'una casa, disposant-la per a emblanquir-la.
6. Anar per una drecera.
7. (pronominal) Dirigir-se a algú.
8. (informàtica) Fer referència a una zona de memòria, típicament on es troba una variable, mitjançant apuntadors.

Conjugació

Primera conjugació regular, amb alternança consonàntica en el radical

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	adreçar			haver adreçat
gerundi	adreçant			havent adreçat
participi	adreçat, adreçada, adreçats, adreçades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	adreço	adreces	adreça	adrecem	adreceu	adrecen
	adrece						val
	adreci						sept
	adreç			adreçam	adreçau		bal
imperfet	adreçava	adreçaves	adreçava	adreçàvem	adreçàveu	adreçaven
passat simple	adrecí	adreçares	adreçà	adreçàrem	adreçàreu	adreçaren
futur	adreçaré	adreçaràs	adreçarà	adreçarem	adreçareu	adreçaran
condicional	adreçaria	adreçaries	adreçaria	adreçaríem	adreçaríeu	adreçarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	adreci	adrecis	adreci	adrecem	adreceu	adrecin
	adrece	adreces	adrece			adrecen	occ, bal
imperfet	adrecés	adrecessis	adrecés	adrecéssim	adrecéssiu	adrecessin
		adrecesses		adrecéssem	adrecésseu	adrecessen
	adreçàs	adreçassis	adreçàs	adreçàssim	adreçàssiu	adreçassin	bal
		adreçasses		adreçàssem	adreçàsseu	adreçassen	val, bal (1)
	adreçara	adreçares	adreçara	adreçàrem	adreçàreu	adreçaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	adreça	adreci	adrecem	adreceu	adrecin
	–				adreçau		bal
	–		adrece			adrecen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet				adreçàvom	adreçavo		centr, n-occ
	adreçavi						sept
	adreçaia	adreçaies	adreçaia	adreçàiem	adreçàieu	adreçaien	n-occ
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	adreço	adreços	adreço	adreceguem	adrecegueu		n-occ
imperfet	adrecessi						sept
	adrecessa						centr, n-occ
	adreceguessa	adreceguesses	adrecegués	adreceguéssom	adreceguéssou	adreceguessen	n-occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... adreçat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... adreçar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... adreçat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... adreçat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... adreçat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... adreçat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... adreçar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... adreçat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... adreçat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... adreçat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: adreço, adreça, adrecem
Vocal rizotònica: /e/, /ə/

Derivats

• adreça
• adreçable
• adreçador
• adreçament
• adressar, arcaic

Compostos i expressions

• Adreçar pel mig del camp
• Adreçar barques.

Traduccions

Posar dret

• Anglès: straighten ^(en)
• Castellà: enderezar ^(es)
• Danès: udrette ^(da)
• Francès: redresser ^(fr)
• Italià: dirizzare ^(it), addirizzare ^(it)
• Llatí: rectum reddere ^(la)

Encaminar

• Castellà: encaminar ^(es)
• Italià: addirizzare ^(it)

Aixecar

• Castellà: levantar ^(es)
• Francès: lever ^(fr), dresser ^(fr)
• Italià: raddrizzare ^(it)
• Llatí: erigere ^(la)

Arreglar

• Castellà: enderezar ^(es)
• Francès: redresser ^(fr)
• Italià: raddrizzare ^(it)
• Llatí: recte disponere ^(la)

Aplanar

• Castellà: jaharrar ^(es), enyesar ^(es)
• Francès: crépir ^(fr) une muraille avec du plâtre
• Italià: ingessare ^(it)
• Llatí: parietem æquare ^(la), gypsare

Anar per

• Castellà: atajar ^(es)

Dirigir-se

• Anglès: address ^(en) to
• Castellà: dirigirse ^(es)
• Danès: adressere ^(da) (sig til), rette ^(da)
• Francès: s'adresser ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: a·dre·çar (3)
• Anagrames: cardera, dreçara, dreçarà

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• FIGUERA, Pere Antoni. Diccionari Mallorquí-Castellà, Palma, 1840.
• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.