intendo

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Italià
[modifica]

Verb[modifica]

intendo

  1. primera persona singular (io) del present d'indicatiu de intendere


Llatí
[modifica]

Verb[modifica]

intendō ‎(1a present?), intendis ‎(2a present), intendere ‎(infinitiu), intendī ‎(perfet), intentum ‎(supí)

  1. estendre, jo estenc, allargar, tensar
    Ex.: arcum intendere (traducció:«tensar un arc»)
    Ex.: primam syllabam intendere (traducció:«allargar la primera síl·laba»)
  2. girar l'atenció vers, centrar-se en, interessar-se per
    Ex.: intendi animo in... (traducció:«estar atent a...»)
  3. augmentar, jo augmento
    Ex.: intendentibus se tenebris (traducció:«augmentava la foscor»)