contendo

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Italià
[modifica]

Verb[modifica]

contendo

  1. primera persona singular (io) del present d'indicatiu de contendere


Llatí
[modifica]

Verb[modifica]

contendō ‎(1a present?), contendis ‎(2a present), contendere ‎(infinitiu), contendī ‎(perfet), contentum ‎(supí)

  1. estrènyer, aferrar
  2. tensar les cordes d'un intrument
  3. competir, rivalitzar, disputar
    Ex.: Qui stadiuim currit, niti et contendere debet ut vincat. — (traducció:«El qui participi en curses a l'estadi ha de competir i vèncer els altres.»)
  4. lluitar
  5. litigar
    Ex.: Leges oportet contendere, considerando ultra lex ad maiores pertineat. — (traducció:«Cal establir lleis per litigar, tenint en compte que és cosa que pertoca als ancians anar més enllà de la llei.)»)