posar

De Viccionari
Dreceres ràpides: navegació, cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: /puˈza/
Occidental: nord-occ. /poˈza/, val. /poˈzaɾ/
  • Homòfon: posà
  • Etimologia: Del llatí tardà pausāre («fer una pausa») substituint la funció de ponere («pondre»).

Verb[modifica]

po·sar trans., pron., intr. ‎(pronominal posar-se)

  1. Col·locar alguna cosa a algun lloc o situació o al grau que li pertoca.
  2. Dedicar-hi un temps determinat.
    De Reus a Barcelona hi posen un dia.
  3. Treure de nou.
  4. Suposar.
  5. (pronominal) Deposar-se al fons del recipient les substàncies en suspensió d'un líquid.
  6. (pronominal amb la preposició a davant infinitiu) Començar alguna acció, començar a fer.
    Posar-se a córrer.
  7. Allotjar-se, hostatjar-se.
  8. (pronominal) Deixar de volar un ocell parant-se sobre algun lloc.
  9. Adoptar una actitud per fer de model a un artista.

Conjugació[modifica]

Traduccions[modifica]

Referències[modifica]

  • Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana. Editorial Salvat, 1910. Tom 2
  • Per a més informació vegeu: DIEC, GDLC, Optimot


Castellà
[modifica]

Verb[modifica]

po·sar trans., intr., pron. ‎(pronominal posarse, present poso, passat posé, futur posaré)

  1. posar (fer de model)
  2. posar (allotjar-se)
  3. posar, deposar