bouter

De Viccionari


Francès
[modifica]

  • Pronúncia: /buˈte/
  • Etimologia: Del fràncic *bōtan («copejar, empènyer»), de l'arrel protoindoeuropea *bhā̆u-, bhū̆-.

Verb[modifica]

bouter

  1. empènyer, expulsar
    «Je suis ci venue de par Dieu le roi du Ciel, corps pour corps, pour vous bouter hors de toute France.» (Jeanne d’Arc aux Anglais, 1429)
    He vingut aquí enviada per Déu, rei dels cels, cos a cos, per expulsar-vos de tota França.
  2. (Suïssa, Bèlgica) calar, botar foc
    «Ils boutèrent le feu aux quatre coins des immeubles.» (André Gide, Journal, 28 d'agost del 1914)
    Ells van botar foc als quatre cantons dels immobles.
  3. desencallar, salpar, botar, ficar-se en un bot

Conjugació[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Entrada «bouter» al Trésor de la langue française informatisé (TLFi).