Vés al contingut

ficar

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental:  /fiˈka/
Occidental:  nord-occidental /fiˈka/
valencià /fiˈkaɾ/, /fiˈka/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Etimologia: Del llatí vulgar *fīccāre, contracció de *fīgicāre, del clàssic fīgere ‎(«fixar»), segle XIII.

Verb

[modifica]

ficar trans.

  1. Posar, fer entrar, una cosa dins d'una altra.
    Fica les coses dins aquella capsa.
  2. Entrar, fer entrar, en un afer, una situació.
    No t'hi fiquis si no t'ho demanen.

Conjugació

[modifica]

Paradigmes de flexió: fico, fica, fiquem

Sinònims

[modifica]

Compostos i expressions

[modifica]
  • ficar la pota = equivocar-se
  • ficar el nas
  • ficar mà = robar / magrejar
  • ficar cullerada = intervenir en una conversa

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]

Vegeu també

[modifica]
  • Obres de referència: DIEC, GDLC
  • Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: ficar

Català antic

[modifica]

Verb

[modifica]
  • ficar
  1. clavar, fixar
  2. ficar

Conjugació

[modifica]

Vegeu també

[modifica]