ficar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: central /fiˈka/, balear /fiˈca/, /fiˈka/
Occidental: nord-occidental /fiˈka/, valencià /fiˈkaɾ/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Etimologia: Del llatí vulgar *fīccāre, contracció de *fīgicāre, del clàssic fīgere ‎(«fixar»), segle XIII.
  • Anagrama: afric

Verb[modifica]

fi·car trans.

  1. Posar, fer entrar, una cosa dins d'una altra.
    Fica les coses dins aquella capsa.
  2. Entrar, fer entrar, en un afer, una situació.
    No t'hi fiquis si no t'ho demanen.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: fico, fica, fiquem

Sinònims[modifica]

Compostos i expressions[modifica]

  • ficar la pota = equivocar-se
  • ficar el nas
  • ficar mà = robar / magrejar
  • ficar cullerada = intervenir en una conversa

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Obres de referència: DIEC, GDLC
  • Vegeu el Diccionari de sinònims OpenThesaurus-Softcatalà: ficar


Català medieval
[modifica]

Verb[modifica]

  • ficar
  1. clavar, fixar
  2. ficar

Conjugació[modifica]

Vegeu també[modifica]