omplir

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: /umˈpɫi/
Occidental: nord-occidental /omˈpɫi/, valencià /omˈpɫiɾ/, /umˈpɫiɾ/
  • Etimologia: Del llatí implēre, segle XIV.

Verb[modifica]

om·plir trans., pron. ‎(pronominal omplir-se)

  1. Ocupar tot un espai que era buit.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: omplo, omple, omplim

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana. Editorial Salvat, 1910. Tom 3
  • Vegeu el Diccionari de sinònims OpenThesaurus-Softcatalà: omplir