buit

De Viccionari
Potser volíeu: BUIT


Català
[modifica]

Oriental:  /ˈbujt/
Occidental:  nord-occidental /ˈbujt/
valencià /ˈbujt/, /ˈbwit/
  • Rimes: -ujt
  • Homòfon: vuit
  • Etimologia: Del llatí vulgar voc(i)tu(m), participi de *vocāre, del clàssic vacāre ‎(«buidar»), equivalent al participi clàssic vacŭus, segle XIII. El canvi de la consonant inicial s’explica per fusió fonètica en romanç primitiu /vɔxtu/ > /vwɔjt(u)/ > /vwujt/ > /bujt/.[1]

Adjectiu[modifica]

buit m. ‎(femení buida, plural masculí buits, plural femení buides)

  1. Dit d'un objecte que no conté res visible.
  2. (matemàtiques) Dit del conjunt que no té elements.

Traduccions[modifica]

Nom[modifica]

buit m. ‎(plural buits)

  1. Espai no ocupat per allò a què està destinat.
  2. (física) Absència de matèria.

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: 1

Vegeu també[modifica]

  1. Mar Batlle, «L’evolució de les ĕ i ŏ + iod en català dins la Romània», Caplletra 20, primavera 1996