Vés al contingut

buit

De Viccionari
Potser volíeu: BUIT

Català

[modifica]
Oriental: /ˈbujt/
Occidental: nord-occidental /ˈbujt/
valencià /ˈbujt/, /ˈbwit/
  • Rimes: -ujt
  • Homòfon: vuit
  • Etimologia: Del llatí vulgar *vocitus («buit, buidat»), participi del tardà vocāre, variant de vacāre («estar buit»), equivalent al participi clàssic vacuus («buit, vacu»), segle XIII. El canvi de la consonant inicial s’explica per fusió fonètica en romanç primitiu /vɔxtu/ > /vwɔjt(u)/ > /vwujt/ > /bujt/.[1]

Adjectiu

[modifica]

buit m. (femení buida, plural masculí buits, plural femení buides)

  1. Dit d'un objecte que no conté res visible.
  2. (matemàtiques) Dit del conjunt que no té elements.

Traduccions

[modifica]

buit m. (plural buits)

  1. Espai no ocupat per allò a què està destinat.
  2. (física) Absència de matèria.

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: 1

Vegeu també

[modifica]
  1. Mar Batlle, «L’evolució de les ĕ i ŏ + iod en català dins la Romània», Caplletra 20, primavera 1996