buit

De Viccionari
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Català[modifica]

  • Pronúncia: /ˈbujt/
  • Homòfons: vuit
  • Etimologia: Hi ha dues propostes etimològiques:
    Del llatí vulgar vŏcǐtus, derivat del llatí clàssic vacŭu.
    De l'arrel indogermànica bʰaud-, «empènyer», que va donar en francès medieval but, «marca», i en anglès butt («cul, part baixa»).

Nom[modifica]

buit m. (plural buits)

  1. Abstracció a partir de l'adjectiu buit, emprat en astronomia per referir-se a l'absència de matèria.

Traduccions[modifica]

Adjectiu[modifica]

buit m. (femení buida, plural masculí buits, plural femení buides)

  1. Dit d'un objecte que no conté res visible.

Traduccions[modifica]

Referències[modifica]

  • Per a més informació vegeu l'entrada al DIEC© sobre buit
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Gran Diccionari de la Llengua Catalana © sobre buit