buit

Català

• Pronúncia: /ˈbujt/
• Homòfon: vuit
• Etimologia: Hi ha dues propostes etimològiques:

  Del llatí vulgar vŏcǐtus, derivat del llatí clàssic vacŭu.

  De l'arrel indogermànica bʰaud-, «empènyer», que va donar en francès medieval but, «marca», i en anglès butt ‎(«cul, part baixa»).

Nom

buit m. ‎(plural buits)

1. Abstracció a partir de l'adjectiu buit, emprat en astronomia per referir-se a l'absència de matèria.

Traduccions

    Absència de matèria

Alemany: Vakuum (de) n. Anglès: vacuum (en), void (en), emptiness (en) Castellà: vacío (es)

Francès: vide (fr) Italià: vuoto (it)

Adjectiu

buit m. ‎(femení buida, plural masculí buits, plural femení buides)

1. Dit d'un objecte que no conté res visible.

Traduccions

    Que no conté res visible

Alemany: leer (de) Anglès: empty (en), hollow (en) Castellà: vacío (es) Finès: tyhjä (fi) Francès: vide (fr)

Italià: vuoto (it) Llatí: vacuus (la) Suec: tom (sv) Turc: boş (tr)

Referències

• Per a més informació vegeu: DIEC, GDLC, Optimot