buit

Català

• Pronúncia: /ˈbujt/
• Homòfon: vuit
• Etimologia: Hi ha dues propostes etimològiques:

  Del llatí vulgar vŏcǐtus, derivat del llatí clàssic vacŭu.

  De l'arrel indogermànica bʰaud-, «empènyer», que va donar en francès medieval but, «marca», i en anglès butt ‎(«cul, part baixa»).

Nom

buit m. ‎(plural buits)

1. Abstracció a partir de l'adjectiu buit, emprat en astronomia per referir-se a l'absència de matèria.

Traduccions

Absència de matèria

• Alemany: Vakuum ^(de) n.
• Anglès: vacuum ^(en), void ^(en), emptiness ^(en)
• Castellà: vacío ^(es)

• Francès: vide ^(fr)
• Italià: vuoto ^(it)

Adjectiu

buit m. ‎(femení buida, plural masculí buits, plural femení buides)

1. Dit d'un objecte que no conté res visible.

Traduccions

Que no conté res visible

• Alemany: leer ^(de)
• Anglès: empty ^(en), hollow ^(en)
• Castellà: vacío ^(es)
• Finès: tyhjä ^(fi)
• Francès: vide ^(fr)

• Italià: vuoto ^(it)
• Llatí: vacuus ^(la)
• Suec: tom ^(sv)
• Turc: boş ^(tr)

Referències

• Per a més informació vegeu: DIEC, GDLC, Optimot