vuit

De Viccionari
Potser volíeu: VUIT


Català
[modifica]

Oriental:  central /ˈbujt/, balear /ˈvujt/
Occidental:  nord-occidental /ˈbujt/
valencià /ˈvujt/, /ˈbujt/
  • Rimes: -ujt
  • Homòfon: buit
  • Etimologia: Del llatí octō, segle XIV. L’evolució és discutida, o bé de huit per inflexió i amb una consonant protètica, o bé per diftongació /ˈɔjto/ > /ˈwɔjt/ > /ˈwujt/ que hauria resultat tant en /ˈvujt/ com en /ˈwit/. En qualsevol cas és paral·lel als doblets (a)vui i hui.[1]

Numeral[modifica]

 <  7 8   > 9
Cardinal:
Ordinal:
Partitiu:
Col·lectiu:
Multiplicatiu:
Prefix:
vuit
vuitè
octau
octal
òctuple
octa-
Viccionari:Llista de nombres en català

vuit inv.

  1. (cardinal) Set més un.
    Té vuit anys.
  2. (valor ordinal) Vuitè, vuitena.
    La pàgina vuit
    El dia vuit de maig

Variants[modifica]

Derivats[modifica]

Compostos i expressions[modifica]

Traduccions[modifica]

Nom[modifica]

vuit m. ‎(plural vuits)

  1. Xifra i nombre 8.

Nom[modifica]

vuit f. pl.

  1. Vuitena hora.
    Són les vuit del matí.

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: 1

Vegeu també[modifica]

  1. Mar Batlle, «L’evolució de les ĕ i ŏ + iod en català dins la Romània», Caplletra 20, primavera 1996