Vés al contingut

huit

De Viccionari

Català[modifica]

  • Pronúncia(i): valencià /ˈwit/
  • Rimes: -it
  • Etimologia: Del llatí octō, segle XIV. L’evolució és discutida, o bé per inflexió /ˈɔjt(o)/ > /ˈujt/ > /ˈwit/, o bé per diftongació /ˈwɔjt/ > /ˈwujt/ > /ˈ(w)wit/.[1] La hac inicial és per indicar que cal llegir /w/, no /v/, perquè en llatí no es distingien u i v. Vegeu també vuit i hui.

Numeral[modifica]

← 7 8 9 →
Cardinal:
Ordinal:
huit
huité
Viccionari:Llista de nombres en català

huit inv.

  1. (cardinal, valencià) forma alternativa de vuit
    Té huit anys
  2. (valor ordinal) Huité, huitena.
    La pàgina huit
    El dia huit de maig

Derivats[modifica]

Traduccions[modifica]

Vegeu vuit

Nom[modifica]

huit m. ‎(plural huits)

  1. Xifra i nombre 8.

Nom[modifica]

huit f. pl.

  1. Huitena hora.
    Són les huit del matí.

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: 1

Vegeu també[modifica]

  1. Mar Batlle, «L’evolució de les ĕ i ŏ + iod en català dins la Romània», Caplletra 20, primavera 1996

Francès[modifica]

  • Pronúncia: /ɥit/
  • Etimologia: Del llatí octō, que va derivar en el francès antic uit; la lletra h es va afegir per evitar confusió amb el terme vit.

Numeral[modifica]

← 7 8 9 →

huit

  1. (cardinal) vuit

Vegeu també[modifica]

  • Entrada «huit» al Trésor de la langue française informatisé (TLFi).