nombre

Potser volíeu: nombré

Català

Oriental:	central /ˈnɔm.bɾə/^ⓘ, balear /ˈnom.bɾə/
Occidental:	/ˈnom.bɾe/

Etimologia: Del català antic nomre amb consonant epentètica, del llatí numerus, de l'arrel protoindoeuropea *nem- ‎(«assignar, distribuir»), segle XIV. Doblet de número.

nombre m. ‎(plural nombres)

Nom d'un conjunt de coses que serveix per expressar la quantitat.
Un gran nombre dels seguidors de l'equip va anar a veure l'entrenament.

nombre

(valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de nombrar.
(occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb nombrar.
(occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb nombrar.
(occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb nombrar.

nombre m. ‎(plural nombres)

nombre

primera persona del singular (yo) del present de subjuntiu del verb nombrar
tercera persona del singular (él, ella, usted) del present de subjuntiu del verb nombrar
tercera persona del singular (él, ella, usted) de l'imperatiu del verb nombrar

Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre nombre

nombre m. ‎(plural nombres)

Per a més informació vegeu l'entrada al Dictionnaire Larousse Français sobre nombre