numero

Potser volíeu: numeró, numéro, número, NÚMERO

Català

Verb

numero

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de numerar.
2. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb numerar.
3. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb numerar.

Miscel·lània

• Síl·labes: nu·me·ro (3)
• Heterograma de 6 lletres (emnoru)
• Anagrama: nourem

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /nuˈme.ɾo/
• Rimes: -eɾo

Verb

numero

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb numerar

Miscel·lània

• Síl·labes: nu·me·ro (3)
• Heterograma de 6 lletres (emnoru)

Finès

Nom

numero

1. número

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Kielitoimiston sanakirja sobre numero

Italià

• Pronúncia^ⓘ: /ˈnuː.me.ro/
• Etimologia: Del llatí numĕrus

Nom

numero m. ‎(plural numeri)

1. nombre
2. número

Miscel·lània

• Síl·labes: nù·me·ro (3)
• Heterograma de 6 lletres (emnoru)

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈnʊ.mɛ.roː/

Nom

numerō

1. datiu singular de numerus
2. ablatiu singular de numerus