numerus

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia: /ˈnʊ.mɛ.rʊs/
  • Etimologia: Del protoitàlic *nem-eso-, derivat del protoindoeuropeu *nem- («repartir, assignar»).

Nom[modifica]

numerus m. ‎(genitiu numerī)

2a declinació -us, -ī
Cas Singular Plural
Nominatiu numerus numerī
Vocatiu numere numerī
Acusatiu numerum numerōs
Genitiu numerī numerōrum
Datiu numerō numerīs
Ablatiu numerō numerīs
  1. número
  2. nombre, quantitat
    Ex.: Frumenti magnum numerum coegit. — (traducció:«Ha collit gran quantitat de blat.»)
  3. companyia, cohort
    Ex.: In numeris esse. — (traducció:«Haver-se allistat a una cohort.»)
  4. classe, categoria
    Ex.: Tubero fuit nullo in oratorum numero. — (traducció:«Tubero no pertany a la classe dels oradors.»)
  5. compàs, ritme
    Ex.: Corpus movere ad numeros. — (traducció:«Moure el cos seguint el compàs.»)

Compostos i expressions[modifica]

Derivats[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, 1959, p.763-764