nomen

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: nomèn


Català
[modifica]

Verb[modifica]

no·men

  1. tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del present d'indicatiu de nòmer


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia: /ˈnoː.mɛn/
  • Etimologia: En llatí arcaic *gnomen, de (g)nosco («conèixer») amb el sufix -men; procedent del protoindoeuropeu *h₁nḗh₃-.

Nom[modifica]

nōmen n. ‎(genitiu nōminis)

3a declinació -, -is (tema cons.)
Cas Singular Plural
Nominatiu nōmen nōmina
Vocatiu nōmen nōmina
Acusatiu nōmen nōmina
Genitiu nōminis nōminum
Datiu nōminī nōminibus
Ablatiu nōmine nōminibus
  1. nom, mot

Derivats[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, 1959, p.321