nomino

Potser volíeu: nominò

Català

Verb

nomino

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de nominar.
2. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb nominar.
3. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb nominar.

Italià

Verb

nomino

1. primera persona singular (io) del present d'indicatiu de nominare
2. tercera persona plural (loro, essi/esse) del present de subjuntiu de nomare
3. tercera persona plural (loro, essi/esse) de l'imperatiu de nomare

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈnoː.mɪ.noː/
• Etimologia: De nōmen.

Verb

nōminō ‎(1a present^?), nōminās ‎(2a present), nōmināre ‎(infinitiu), nōmināvī ‎(perfet), nōminātum ‎(supí)

1. nomenar, jo nomeno
2. anomenar, jo anomeno

Derivats

• nōminātim
• nōminātiō
• nōminātīvus
• nōminātor
• nōminātus
• nōminitō