nomino

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: nominò


Català
[modifica]

Verb[modifica]

no·mi·no

  1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de nominar
  2. (col·loquial nord-occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb nominar
  3. (col·loquial nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb nominar


Italià
[modifica]

Verb[modifica]

nomino

  1. primera persona singular (io) del present d'indicatiu de nominare
  2. tercera persona plural (loro, essi/esse) del present de subjuntiu de nomare
  3. tercera persona plural (loro, essi/esse) de l'imperatiu de nomare


Llatí
[modifica]

Verb[modifica]

nōminō ‎(1a present?), nōminās ‎(2a present), nōmināre ‎(infinitiu), nōmināvī ‎(perfet), nōminātum ‎(supí)

  1. nomenar, jo nomeno
  2. anomenar, jo anomeno

Derivats[modifica]