nominavi

Català

Verb

nominavi

1. (col·loquial septentrional) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de nominar.

Italià

Verb

nominavi

1. segona persona singular (tu) de l'imperfet d'indicatiu de nominare

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /noː.mɪˈnaː.wiː/

Verb

nōmināvī

1. primera persona singular del pretèrit perfet d'indicatiu actiu de nōminō