nomina

Potser volíeu: nominà, nominá, nòmina, nómina

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: /nuˈmi.nə/

Occidental: nord-occidental /noˈmi.na/, valencià /noˈmi.na/, /nuˈmi.na/

• Rimes: -ina

Verb

nomina

1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de nominar
2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb nominar

Miscel·lània

• Síl·labes: no·mi·na (3)
• Anagrama: anònim

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /noˈmi.na/
• Rimes: -ina

Verb

nomina

1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb nominar
2. segona persona del singular (tú) de l'imperatiu del verb nominar

Variants

• [2] (voseo) nominá

Miscel·lània

• Síl·labes: no·mi·na (3)
• Anagrama: ominan

Italià

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /noˈmiː.na/

Verb

nomina

1. tercera persona singular (lui/lei, esso/essa) del present d'indicatiu de nominare
2. segona persona singular (tu) de l'imperatiu de nominare

Miscel·lània

• Síl·labes: no·mì·na (3)

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈnoː.mɪ.na/

Nom

nōmina

1. nominatiu plural de nōmen
2. vocatiu plural de nōmen
3. acusatiu plural de nōmen