nomina

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: nominà, nominá, nòmina, nómina


Català
[modifica]

Oriental: /nuˈmi.nə/
Occidental: nord-occidental /noˈmi.na/, valencià /noˈmi.na/, /nuˈmi.na/

Verb[modifica]

nomina

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de nominar
  2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb nominar

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: no·mi·na (3)
  • Anagrama: anònim


Castellà
[modifica]

  • Pronúncia(i): /noˈmi.na/
  • Rimes: -ina

Verb[modifica]

nomina

  1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb nominar
  2. segona persona del singular () de l'imperatiu del verb nominar

Variants[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: no·mi·na (3)
  • Anagrama: ominan


Italià
[modifica]

  • Pronúncia(i): /noˈmiː.na/

Verb[modifica]

nomina

  1. tercera persona singular (lui/lei, esso/essa) del present d'indicatiu de nominare
  2. segona persona singular (tu) de l'imperatiu de nominare

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: no·mì·na (3)


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈnoː.mɪ.na/

Nom[modifica]

nōmina

  1. nominatiu plural de nōmen
  2. vocatiu plural de nōmen
  3. acusatiu plural de nōmen