nomina
Català[modifica]
- Pronúncia(i):
Oriental: central /nuˈmi.nə/ balear /noˈmi.nə/, /nuˈmi.nə/ Occidental: /noˈmi.na/
- Rimes: -ina
Verb[modifica]
nomina
- tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de nominar
- segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb nominar
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: no·mi·na (3)
- Anagrama: anònim
Castellà[modifica]
Verb[modifica]
nomina
- tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb nominar
- segona persona del singular (tú) de l'imperatiu del verb nominar
Variants[modifica]
- [2] (voseo) nominá
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: no·mi·na (3)
- Anagrama: ominan
Italià[modifica]
- Pronúncia(i): /noˈmiː.na/
Verb[modifica]
nomina
- tercera persona singular (lui/lei, esso/essa) del present d'indicatiu de nominare
- segona persona singular (tu) de l'imperatiu de nominare
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: no·mì·na (3)
Llatí[modifica]
- Pronúncia(i): /ˈnoː.mɪ.na/
Nom[modifica]
nōmina
Categories:
- Verbs en tercera persona del singular del present d'indicatiu en català
- Verbs en segona persona del singular de l'imperatiu en català
- Mots en català de 3 síl·labes
- Formes verbals en castellà
- Mots en castellà de 3 síl·labes
- Formes verbals en italià
- Mots en italià de 3 síl·labes
- Formes de substantius en llatí