nomina

Potser volíeu: nominà, nòmina

Català

• Anagrama: anònim

Verb

no·mi·na

1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de nominar
2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb nominar

Italià

Verb

nomina

1. tercera persona singular (lui/lei, esso/essa) del present d'indicatiu de nominare
2. segona persona singular (tu) de l'imperatiu de nominare

Llatí

• Pronúncia: /ˈnoː.mɪ.na/

Nom

nōmina

1. nominatiu plural de nōmen
2. vocatiu plural de nōmen
3. acusatiu plural de nōmen