col·lectiu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /kuɫ.ɫəkˈtiw/, /ku.ɫəkˈtiw/
	balear /koɫ.ɫəkˈtiw/, /kuɫ.ɫəkˈtiw/
Occidental:	/koɫ.ɫekˈtiw/, /ko.ɫekˈtiw/

• Rimes: -iw
• Etimologia: Del llatí collectivus, segle XVII.

Adjectiu

col·lectiu m. ‎(femení col·lectiva, plural masculí col·lectius, plural femení col·lectives)

1. Que fan diverses persones de forma conjunta, afectant a totes elles.

   Una demanda col·lectiva

2. Terme singular que designa una pluralitat o col·lectiu d'individus.

   Un nom col·lectiu

Derivats

• col·lectivament
• col·lectivisme
• col·lectivista
• col·lectivitat
• col·lectivitzar

Traduccions

Que fan diverses persones

• Anglès: collective ^(en)
• Castellà: colectivo ^(es)
• Esperanto: kolektivo ^(eo)
• Finès: kollektiivi ^(fi)

Nom

col·lectiu m. ‎(plural col·lectius)

1. Conjunt de persones que tenen alguna cosa en comú.
2. Grup de treball que actua de forma col·legiada amb les aportacions anònimes dels seus membres.

Traduccions

Grup de treball

• Alemany: Kollektiv ^(de) n.
• Anglès: collective ^(en)
• Castellà: colectivo ^(es) m.

Miscel·lània

• Síl·labes: col·lec·tiu (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC