vuitè

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: central /bujˈtɛ/, balear /vujˈtə/, /vujˈtɛ/
Occidental: nord-occidental /bujˈte/, valencià /vujˈte/, /bwiˈte/
  • Rimes:
  • Etimologia: Derivat de vuit, segle XIV.

Numeral[modifica]

 <  7è   > 9è
Cardinal:
Ordinal:
Partitiu:
Col·lectiu:
Multiplicatiu:
Prefix:
vuit
vuitè
octau
octal
òctuple
octa-
Viccionari:Llista de nombres en català

vui·tè m. ‎(femení vuitena, plural masculí vuitens, plural femení vuitenes)

  1. (ordinal) Que en l'ordre d'una sèrie ocupa la posició vuit.
  2. (partitiu) De les parts d'un tot dividit vuit parts iguals.

Variants[modifica]

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]