vuitè

Català

• Pronúncia:

Oriental: central /bujˈtɛ/, balear /vujˈtə/, /vujˈtɛ/

Occidental: nord-occidental /bujˈte/, valencià /vujˈte/, /bwiˈte/

• Rimes: -ɛ
• Etimologia: Derivat de vuit, segle XIV.

Numeral

<  7è	8è		> 9è
Cardinal: Ordinal: Partitiu: Col·lectiu: Multiplicatiu: Prefix:		vuit vuitè octau octal òctuple octa-
Viccionari:Llista de nombres en català

vui·tè m. ‎(femení vuitena, plural masculí vuitens, plural femení vuitenes)

1. (ordinal) Que en l'ordre d'una sèrie ocupa la posició vuit.
2. (partitiu) De les parts d'un tot dividit vuit parts iguals.

Variants

• (valencià): huité, huitè

Sinònims

• octau

Traduccions

Traduccions: vuitè

• Anglès: eighth ^(en)
• Castellà: octavo ^(es)

• Francès: huitième ^(fr)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC