Vés al contingut

cobrir

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental: /kuˈβɾi/
Occidental: nord-occidental /koˈβɾi/, /kuˈβɾi/
valencià /koˈbɾiɾ/, /kuˈβɾi/
  • Rimes: -i(ɾ)
  • Homòfon: cobrí
  • Etimologia: Del llatí cooperīre, de co- (conjuntament, globalment) i el verb operiō (tapar, cobrir), literalment «cobrir completament», segle XIII.

Verb

[modifica]

cobrir trans., pron. (pronominal cobrir-se)

  1. Tapar un cos o objecte posant alguna cosa per damunt.
  2. Posar-se en el lloc de l'altre temporalment per complir les seves obligacions.
  3. Muntar un mascle a una femella per fecundar-la.
  4. Protegir-se o protegir un altre sigui físicament amb escuts o econòmicament amb estalvis en previsió d'una mala fortuna.
  5. (esports de pilota) marcar

Conjugació

[modifica]

Paradigmes de flexió: cobreixo, cobreix, cobrim

Sinònims

[modifica]

Derivats

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: co·brir (2)
  • Anagrama: cribro

Vegeu també

[modifica]

Català antic

[modifica]

Verb

[modifica]

cobrir

  1. cobrir
  2. enterrar

Conjugació

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Occità

[modifica]

Verb

[modifica]

cobrir

  1. cobrir