cobrir

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: /kuˈβɾi/
Occidental: nord-occidental /koˈβɾi/, valencià /koˈβɾiɾ/
  • Rimes: -i(ɾ)
  • Homòfon: cobrí
  • Etimologia: Del llatí cooperīre, de co- ‎(«conjuntament, globalment») i el verb operiō ‎(«tapar, cobrir»), literalment «cobrir completament», segle XIII.

Verb[modifica]

co·brir trans., pron. ‎(pronominal cobrir-se)

  1. Tapar un cos o objecte posant alguna cosa per damunt.
  2. Posar-se en el lloc de l'altre temporalment per complir les seves obligacions.
  3. Muntar un mascle a una femella per fecundar-la.
  4. Protegir-se o protegir un altre ja sigui físicament amb escuts o econòmicament amb estalvis en previsió d'una mala fortuna.
  5. (esports de pilota) marcar

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: cobreixo, cobreix, cobrim

Derivats[modifica]

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Vegeu el Diccionari de sinònims OpenThesaurus-Softcatalà: cobrir


Català medieval
[modifica]

Verb[modifica]

cobrir

  1. cobrir
  2. enterrar

Conjugació[modifica]

Vegeu també[modifica]


Occità
[modifica]

Verb[modifica]

cobrir

  1. cobrir