carregar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  /kə.rəˈɣa/
Occidental:  nord-occidental /ka.reˈɣa/, valencià /ka.reˈɣaɾ/

Verb[modifica]

carregar trans., pron., intr. ‎(pronominal carregar-se)

  1. Portar pes al damunt amb la intenció de transportar-lo.
  2. Apuntar en el llibre de comptes allò que deu algú.
  3. Posar cosa feixuga de manera que el seu pes descansi a sobre d'una altra.
    Aquesta biga carrega sobre la paret mitgera.
  4. Envestir vigorosament contra un enemic.
  5. Introduir la munició en una arma de foc.
  6. Causar malestar en una persona.
    Aquell sorollet m'està carregant". "No m'he assegut bé i se m'ha carregat la cama.
  7. Posar un programa informàtic a punt perquè funcioni.
  8. Enrarir o contaminar l'aire.
    Obriré la finestra perquè l'ambient està carregat.
  9. (informàtica) Transferir dades d'un emmagatzematge auxiliar a la memòria de l'ordinador.
  10. (esports de pilota) Escometre un adversari recolzant-hi el cos o un instrument de joc amb l'objectiu de desequilibrar-lo o prendre-li la pilota, la bola o el disc.
  11. (rugbi) Intentar interceptar un xut de l'equip adversari.
  12. (argot casteller) Aixecar un castell completament; es diu del castell abans de descarregar-lo o quan no s'ha pogut descarregar-lo sense caure.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: carrego, carrega, carreguem
Vocal rizotònica: /e/

Sinònims[modifica]

Derivats[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: car·re·gar (3)

Vegeu també[modifica]