espai

§Català

• Pronúncia: or. /əsˈpaj/, occ. /esˈpaj/
• Etimologia: Del llatí spatium («temps d'espera entre dos moments temporals»), provinent segons Roberts-Pastor i Pokorny de l'arrel indoeuropea spēi («extensió»).
• Anagrames: aspie, espia, paies, sèpia

§Nom

es·pai m. (plural espais)

1. Extensió aparentment buida entre dos o més cossos; lloc.
2. Extensió contínua que conté tos els objectes sensibles, també dit cosmos o univers.
3. Medi que inclou tres dimensions i que és tema d'estudi de la geometria.
4. espai aeri: Part de l'atmosfera on les aeronaus tenen permís per a volar.
5. espai vital : Superfície necessària perquè un grup social pugui viure sense patir en relació a les necessitats bàsiques.

§ Sinònims

• buit, lloc, zona.
• obertura.

§Traduccions

    Lloc

Alemany: Raum (de) m.

Castellà: espacio (es) m., lugar (es) m.

    Extensió limitada

Alemany: Raum (de) m. Castellà: espacio (es) m., extensión (es) f.

Francès: espace (fr)

    Cosmos, univers

Castellà: espacio (es) m., universo (es) m.

§Verb

es·pai

1. (baleàric) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu del verb espaiar

§Variants

• espaio
• espaie
• espaï