espai

Català

• Pronúncia: oriental /əsˈpaj/, occidental /esˈpaj/
• Rimes: -aj
• Etimologia: Del llatí spatium ‎(«temps d'espera entre dos moments temporals»), provinent segons Roberts-Pastor i Pokorny de l'arrel indoeuropea *spēi ‎(«extensió»), segle XIV.
• Anagrames: aspie, espia, espià, paies, païes, sépia, sèpia

Nom

es·pai m. ‎(plural espais)

1. Extensió aparentment buida entre dos o més cossos; lloc.
2. Extensió contínua que conté tos els objectes sensibles, també dit cosmos o univers.
3. Medi que inclou tres dimensions i que és tema d'estudi de la geometria.

Compostos i expressions

• espai aeri: Part de l'atmosfera on les aeronaus tenen permís per a volar.
• espai vital : Superfície necessària perquè un grup social pugui viure sense patir en relació a les necessitats bàsiques.

Sinònims

• buit, lloc, zona
• obertura

Traduccions

Lloc

• Alemany: Raum ^(de) m.

• Anglès: space ^(en)
• Castellà: espacio ^(es) m., lugar ^(es) m.

Extensió limitada

• Alemany: Raum ^(de) m.
• Castellà: espacio ^(es) m., extensión ^(es) f.

• Francès: espace ^(fr) m.

Cosmos, univers

• Alemany: Raum ^(de) m.
• Anglès: space ^(en)
• Castellà: espacio ^(es) m., universo ^(es) m.

Verb

es·pai

1. (balear) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de espaiar

Variants

• espaio
• espaie
• espaï