obertura

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /u.βərˈtu.ɾə/ⓘ
	balear /o.bəɾˈtu.ɾə/, /u.bərˈtu.ɾə/
Occidental:	/o.beɾˈtu.ɾa/

• Rimes: -uɾa
• Etimologia: Del llatí apertura, segle XIV, doblet de apertura.

Nom

obertura f. ‎(plural obertures)

1. Forat que travessa un cos o barrera.
2. Entrada en un entorn tancat.
3. (filologia) Part de la síl·laba amb les consonants que precedeixen el nucli vocàlic.

Antònims

• (filologia) coda

Traduccions

Traduccions

• Basc: ireki ^(eu)

Miscel·lània

• Síl·labes: o·ber·tu·ra (4)
• Anagrames: barroteu, brotareu, brotàreu, obturaré, rebrotau, torbareu, torbàreu, trobareu, trobàreu

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC