síl·laba

Català

• Pronúncia:

Oriental: central /ˈsiɫ.ɫə.βə/, /ˈsi.ɫə.βə/, balear /ˈsiɫ.ɫə.bə/

Occidental: nord-occidental /ˈsiɫ.ɫa.βa/, /ˈsi.ɫa.βa/, valencià /ˈsiɫ.ɫa.ba/, /ˈsi.ɫa.βa/

• Rimes: -illaba
• Anagrama: abillàs
• Etimologia: Del llatí syllaba, del grec antic συλλαβή ‎(sullabḗ), segle XIV.

Nom

síl·la·ba f. ‎(plural síl·labes)

1. Unió de diversos sons en un sol cop de veu, cadascuna de les divisions fonètiques d'una paraula segons les espiracions necessàries per pronunciar-la.

Variants

• (arcaismes) síllaba

Derivats

• sil·làbic
• sil·labari
• sil·labejar
• Segons el número de síl·labes: monosíl·lab, bisíl·lab o disíl·lab, trisíl·lab, tetrasíl·lab, pentasíl·lab, hexasíl·lab, heptasíl·lab, octosíl·lab, enneasíl·lab, decasíl·lab, hendecasíl·lab, dodecasíl·lab, polisíl·lab

Traduccions

Unió de diversos sons

• Anglès: syllable ^(en)
• Castellà: sílaba ^(es) f.
• Esperanto: silabo ^(eo)
• Francès: syllabe ^(fr) f.

• Gallec: sílaba ^(gl) f.
• Marathi: शब्द ^(mr) m.
• Portuguès: sílaba ^(pt) f.

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB