veu

Potser volíeu: véu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /ˈbɛw/, balear /ˈvəw/, /ˈvɛw/

Occidental: nord-occidental /ˈbew/, valencià /ˈvew/, /ˈbew/

• Rimes: -ɛw

Àudio: central

(fitxer)

• Homòfon: beu
• Etimologia: Del català antic vou, per pronúncia relaxada, provinent del llatí voce, segle XIV.

Nom

veu f. ‎(plural veus)

1. So humà que li permet comunicar-se amb altres fent passar l'aire per les cordes vocals, que vibren i sonen.
2. Per extensió, so característic d'un instrument o judici d'una entitat.
3. Característica de la conjugació dels verbs, que distingeix entre veu activa o passiva segons l'agent que efectuï l'acció.
4. Lema en un diccionari.

Compostos i expressions

• Córrer la veu: escampar una notícia.
• No tenir ni veu ni vot: no poder opinar.
• Portar la veu cantant: ser líder.
• Veu natural: tècnica vocal per cantar diferent a la veu impostada; és la tècnica utilitzada per la majoria de cantants pop/rock, on no s'utilitza tant el vibrato.

Derivats

• portaveu

Sinònims

articulació, opinió

Traduccions

So humà que li permet comunicar-se

• Afrikaans: stem ^(af)
• Albanès: zë ^(sq) m.
• Alemany: Stimme ^(de) f.
• Anglès: voice ^(en)
• Àrab: صَوْت ^(ar) m.
• Armeni: ձայն ^(hy) ‎(dzain)
• Basc: ahots ^(eu)
• Belarús: го́лас ^(be) m. ‎(holas)
• Bretó: mouezh ^(br)
• Búlgar: глас ^(bg) m. ‎(glas)
• Castellà: voz ^(es)
• Danès: stemme ^(da) c.
• Eslovac: hlas ^(sk) m.
• Eslovè: glas ^(sl) m.
• Esperanto: voĉo ^(eo)
• Feroès: reyst ^(fo) f., rødd ^(fo) f.
• Francès: voix ^(fr)
• Friülà: vôs ^(fur)
• Gallec: voz ^(gl) f.
• Georgià: ხმა ^(ka) ‎(khma)
• Grec: φωνή ^(el) f. ‎(foní)
• Grec antic: φωνή ^(grc) f. ‎(phōnḗ)
• Hebreu: קוֹל‎ ^(he) m.
• Hindi: शब्द ^(hi)
• Ido: voco ^(io)
• Irlandès: guth ^(ga) m.
• Italià: voce ^(it) f.
• Japonès: 声 ^(ja)
• Kazakh: дауыс ^(kk) ‎(dawıs/dauis)
• Llatí: vox ^(la) f.

• Maori: reo ^(mi)
• Marathi: शब्द ^(mr)
• Mongol: дуу ^(mn)
• Neerlandès: stem ^(nl) m. f.
• Nepalès: आवाज ^(ne)
• Noruec: stemme ^(no) m.
• Occità: votz ^(oc) f.
• Panjabi: ਆਵਾਜ਼ ^(pa) f.
• Polonès: głos ^(pl) m.
• Portuguès: voz ^(pt) f.
• Retoromànic: vusch ^(rm) f.
• Romanès: voce ^(ro) f.
• Rus: го́лос ^(ru) m. ‎(golos)
• Sànscrit: शब्द ^(sa)
• Sard: boche ^(sc) f.
• Serbocroat: глас ^(sh), glas ^(sh)
• Sicilià: vuci ^(scn) f.
• Suahili: sauti ^(sw)
• Suec: röst ^(sv) c.
• Tàmil: குரல் ^(ta)
• Tàtar: аваз ^(tt)
• Turc: ses ^(tr)
• Txec: hlas ^(cs) m.
• Ucraïnès: го́лос ^(uk) m. ‎(holos)
• Urdú: آواز‎ ^(ur) f.
• Uzbek: ovoz ^(uz)
• Vènet: vóxe ^(vec) f.
• Wolof: baat ^(wo)
• Xinès: 聲音 ^(zh) ‎(声音, shēngyīn)

So característic d'un instrument

• Basc: boz ^(eu)

• Francès: voix ^(fr)

Característica de la conjugació dels verbs

• Basc: boz ^(eu)
• Castellà: voz ^(es)

• Francès: voix ^(fr)

Lema d'un diccionari [4]

• Basc: hitz ^(eu)

• Castellà: voz ^(es), lema ^(es), entrada ^(es)

Verb

veu

1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de veure-hi
2. (ortografia del 2016) forma alternativa de véu

Miscel·lània

• Síl·labes: 1

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot