verb

Potser volíeu: Verb

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈbɛrp/ⓘ, balear /ˈvɛɾp/
Occidental:	nord-occidental /ˈbɛrp/
	valencià /ˈvɛɾp/, /ˈbɛɾp/

• Etimologia: Del llatí verbum ‎(«paraula»), segle XIV.

Nom

verb m. ‎(plural verbs)

1. Categoria gramatical indispensable per constituir una oració, referida usualment a accions, processos o estats que es pot conjugar.

Compostos i expressions

• Verb transitiu: aquell que accepta un complement directe.
• Verb intransitiu: aquell que no admet un complement directe.
• Ser de verb fàcil: parlar molt i amb correcció.

Derivats

• verbejar

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Verb ^(de)
• Anglès: verb ^(en) (transitive ^(en), intransitive ^(en))
• Asturià: verbu ^(ast)
• Basc: aditz ^(eu)
• Castellà: verbo ^(es) (transitivo ^(es), intransitivo ^(es))
• Danès: verbum ^(da) n.
• Eslovac: sloveso ^(sk) n.
• Eslovè: glagol ^(sl) m.
• Esperanto: verbo ^(eo)
• Feroès: sagnorð ^(fo) n.
• Francès: verbe ^(fr)
• Gallec: verbo ^(gl) m.
• Grec: ρήμα ^(el) ‎(rima)
• Grec antic: ῥῆμα ^(grc) n. ‎(rhêma)
• Irlandès: briathar ^(ga) m.
• Islandès: sagnorð ^(is) n.
• Italià: verbo ^(it)
• Japonès: 動詞 ^(ja)
• Llatí: verbum ^(la)
• Neerlandès: werkwoord ^(nl) n.
• Occità: vèrb ^(oc)
• Polonès: czasownik ^(pl) m.
• Portuguès: verbo ^(pt)
• Romanès: verb ^(ro)
• Rus: глаго́л ^(ru) m. ‎(glagol)
• Sànscrit: क्रिया ^(sa) f.
• Serbocroat: глагол ^(sh), glagol ^(sh)
• Sicilià: verbu ^(scn) m.
• Suahili: kitenzi ^(sw)
• Suec: verb ^(sv)
• Tagal: pandiwa ^(tl)
• Turc: fiil ^(tr)
• Xinès: 動詞 ^(zh) ‎(动词, dòngcí)

Miscel·lània

• Síl·labes: 1

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Categoria:Verbs
• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, Optimot

Anglès

• Pronúncia: /vɜːrb/ àudio (EUA) ^ⓘ
• Etimologia: Del francès verbe, originat en el llatí verbum.

Nom

verb ‎(plural verbs)

1. Verb (categoria gramatical).