parlar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: PARLAR


Català
[modifica]

Oriental: /pərˈɫa/
Occidental: nord-occidental /parˈɫa/, valencià /paɾˈɫaɾ/
Informal: balear /pəɫˈɫa/
  • Àudio: català central
(fitxer)
  • Homòfon: parlà
  • Etimologia: Del llatí vulgar *paraulare, segle XII, del llatí tardà parabolari ‎(«fer comparacions»), del llatí clàssic parabola.

Verb[modifica]

parlar intr., trans.

  1. Expressar amb sons articulats per tal de comunicar-se amb altres.
    El meu fill ja parla.
  2. Saber o usar una llengua, un idioma.
    Jo parlo tres idiomes amb fluïdesa.
  3. Enraonar, tenir una conversa.
    Vols que parlem de la nova pel·lícula?

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: parlo, parla, parlem

Derivats[modifica]

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Nom[modifica]

parlar m. ‎(plural parlars)

  1. Manera d’expressar-se.

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: par·lar (2)

Vegeu també[modifica]

  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: parlar