parlar

De Viccionari
Dreceres ràpides: navegació, cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: /pərˈɫa/
Occidental: nord-occ. /parˈɫa/, val. /paɾˈɫaɾ/
Informal: /pəɫˈɫa/ (balear)
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: parlà
  • Etimologia: Del llatí vulgar *paraulare, del llatí tardà parabolari ‎(«fer comparacions»), del llatí clàssic parabola.

Verb[modifica]

par·lar intr., trans.

  1. Expressar amb sons articulats per tal de comunicar-se amb altres.
    Ex.: "El meu fill ja parla".
  2. Saber o usar una llengua, un idioma.
    Ex.: "Jo parlo tres idiomes amb fluïdesa".
  3. Enraonar, tenir una conversa.
    Ex.: "Vols que parlem de la nova pel·lícula?"

Conjugació[modifica]

Derivats[modifica]

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Nom[modifica]

par·lar m. ‎(plural parlars)

  1. Manera d’expressar-se.

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Referències[modifica]