idioma

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /i.ðiˈo.mə/, occidental /i.ðiˈo.ma/
  • Rimes: -oma
  • Àudio: oriental
(fitxer)
  • Etimologia: Del llatí tardà idiōma, del grec antic ἰδίωμα ‎(idíōma, «llenguatge particular»), de ἰδιoς ‎(idios, «característic, específic»), segle XVII.

Nom[modifica]

idioma m. ‎(plural idiomes)

  1. Forma d’una llengua pròpia d'una comunitat, d’un lloc, d’una època.
    «La concència de tot bòn valenciá no permet qu’ es deixe abandonat l’idioma dels nòstres avis.» (Emili Daroca, Dolça parla, 1925)
  2. Sinònim de llengua

Hiperònims[modifica]

Hipònims[modifica]

Derivats[modifica]

Traduccions[modifica]

Falsos amics[modifica]

  • Anglès: idiom ‎(«modisme, locució»)

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: i·di·o·ma (4)

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

Peninsular: \iˈðjo.ma\
Americà: alt /iˈdjo.ma/, baix \iˈðjo.ma\

Nom[modifica]

idioma m. ‎(plural idiomas)

  1. idioma

Sinònims[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: i·dio·ma (3)