argot
Salta a la navegació
Salta a la cerca
Català[modifica]
Nom[modifica]
argot m. (plural argots)
- Manera de parlar de grups marginals amb la intenció de resultar incomprensible pels altres.
- «Erbok els va dir unes paraules en el seu idioma, barrejat d'un argot que ni els del seu mateix país no haurien pogut entendre, i els dos homes van agafar els dos presoners.» (Josep Maria Folch i Torres, Les aventures d'en Boi Delit o el braçalet de Marciana, 1927)
- Llenguatge propi d’un grup social amb intenció diferenciadora.
- «Fins i tot els enunciats més cortesos i gramaticalment acadèmics contindran elements d'argot calculats per accentuar la proximitat o l'exclusió. El noi de l'escola d'elit, l'estudiant de primer curs, el cadet principiant, es veuen obligats a memoritzar aquests elements quan entren al grup dels seus companys.» (Marc Rubió Rodon, Els llibres que no he escrit, 2008)
- Varietat de llengua informal pròpia d'una professió, ofici o estament.
- «Els seus reflexos tenien la mateixa intuïció de moviments que una ballarina invàlida. Un sac de patates, en dèiem en l'argot boxístic.» (Ferran Torrent, Un negre amb un saxo, 1987)
Traduccions[modifica]
Traduccions
Miscel·lània[modifica]
Vegeu també[modifica]
- Article corresponent a la
Viquipèdia - Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
Castellà[modifica]
- Pronúncia(i):
- Peninsular: septentrional \aɾˈɣoð\, meridional \aɾˈɣo(ð)\
- Americà: alt \aɾˈɣod\, baix \aɾˈɣoð\, austral \aɾˈɣod\
Nom[modifica]
argot m. (plural argots)
Sinònims[modifica]
Miscel·lània[modifica]
Vegeu també[modifica]
- Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre argot
Francès[modifica]
- Pronúncia: /aʁˈɡo/
Nom[modifica]
argot m. (plural argots)
Miscel·lània[modifica]
- Anagrama: ragot