trago

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: tragó


Català
[modifica]

Oriental: central /ˈtɾa.ɣu/, balear /ˈtɾa.ɣo/, /ˈtɾa.ɣu/
Occidental: /ˈtɾa.ɣo/
  • Etimologia: Del castellà trago, segle XVII.

Nom[modifica]

trago m. ‎(plural tragos)

  1. glop, tirada

Derivats[modifica]

Verb[modifica]

trago

  1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de tragar

Verb[modifica]

trago

  1. (col·loquial nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb traure

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

Peninsular: \ˈtɾa.ɣo\
Americà: alt /ˈt͡sa.ɡo/, baix \ˈtɾa.ɣo\
De tragar [1-2].
Del grec antic τράγος ‎(trágos) [3].

Nom[modifica]

trago m. ‎(plural tragos)

  1. trago, glop

Descendents[modifica]

Verb[modifica]

trago

  1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb tragar

Nom[modifica]

trago m. ‎(plural tragos)

  1. (anatomia) tragus

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre trago


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈtra.ɡoː/

Nom[modifica]

tragō

  1. datiu singular de tragus
  2. ablatiu singular de tragus