trago

Potser volíeu: tragó

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈtɾa.ɣu/
	balear /ˈtɾa.ɣo/, /ˈtɾa.ɣu/
Occidental:	/ˈtɾa.ɣo/

• Etimologia: Del castellà trago, segle XVII.

Nom

trago m. ‎(plural tragos)

1. glop, tirada

Derivats

• traguet, traguinyol

Verb

trago

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de tragar.

Verb

trago

1. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb traure.

Miscel·lània

• Síl·labes: tra·go (2)
• Anagrames: argot, atorg

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \ˈtɾa.ɣo\

Americà: alt /ˈt͡sa.ɡo/, baix \ˈtɾa.ɣo\

• Rimes: -aɡo
• Etimologia:

De tragar [1-2].

Del grec antic τράγος ‎(trágos) [3].

Nom

trago m. ‎(plural tragos)

1. trago, glop

Descendents

• Català: trago

Verb

trago

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb tragar

Nom

trago m. ‎(plural tragos)

1. (anatomia) tragus

Miscel·lània

• Síl·labes: tra·go (2)
• Anagrames: argot, grato, grató, togar, torga

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre trago

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈtra.ɡoː/

Nom

tragō

1. datiu singular de tragus
2. ablatiu singular de tragus